divendres, 18 de gener del 2008

LA NEUS N'HA FET 34! (I NO HO PORTA GAIRE BÉ)


Un dels meus "carinyos", la Neus, ha fet avui anys; l'he vista una mica "depre" Serveixi aquest escrit per pujar una mica els ànims a aquesta bona i immillorable amiga.
Ens fem esclaus del temps. Sí, ja ho sé que el temps passa, i això, com que és una cosa inevitable, no crec que ens hagi de preocupar gaire. de fet, penso que perdem de vista moltes coses. Molts enyoren l'adolescència finida i voldrien tornar a aquesta època que per a la majoria de tots nosaltres ha estat la més dura de tota la nostra vida. En tot cas, encara que poguéssim tornar enrere, hauríem de tornar a començar, i amics meus, més tard o més d'hora ens arribaria el moment d'envellir, el moment al què molts tenen autèntic pànic: l'aparició de les primeres "arruguetes".
Tothom, sempre que no acabi la seva vida abans, està condemnat a patir els efectes del deteriorament del cos. Això no podem canviar-ho. Aleshores, per què en fem un problema? En tot cas, no us preocupeu, jo sí que crec en les reencarnacions. Per tant crec que tots vosaltres tornareu a tenir un munt d'oportunitats de tornar a ser joves.
Però, què vol dir ser jove? Tenir un cos desitjable? Seduir els altres només per la bellesa física? Molt pobre això, no? a més, us torno a recordar que un cos jove, no trigarà a ser un cos vell. I al capdavall estem allà mateix.
Confesso que a mi m'agraden els cossos joves, són bonics. Però un cos jove no vol dir una ànima jove, ni neta ni... són coses completament diferents. Molta gent s'enamora pels ulls i després vénen les grans decepcions. Recordeu aquella frase que la guineu diu al "Petit prince": "L'essencial és invisible als ulls". Déu meu, quina càrrega de veritat hi ha en aquestes paraules!
Recordo que fa uns anyets quan em preguntava algú per la meva edat, jo acostumava a respondre amb la següent pregunta: "la cronològica o l'altra?" Ja us imagineu que en el segon cas m'estava referint a l'edat de l'esperit. Això no era res de nou. Ja sabem que podem trobar una persona
enamorada de la vida, riallera, optimista ... amb setanta anys o més i en canvi, ens podem trobar amb un vell derrotat de només disset anys. C'est la vie!
D'altra banda, els moderns mitjans de comunicació (hehehe!!!!) fan tot el que poden per engalipar la gent jove. Ells són els que les diferents indústries malden per vendre els seus productes. La vellesa no ven, els vells només serveixen per aparcar-los en una residència geriàtrica. Que diferent la nostra civilització d'altres de molt més humanes!: els indis nortamericans (per citar un dels molts exemples coneguts per tots) veneraven els seus grans, que formaven el consell d'ancians de la tribu. Res era executat sense el consell de la gent gran del poblat. I això es repeteix en moltes cultures d'arreu del nostre planeta.
Repeteixo, ser jove és bonic (encara que complicat), però no ser jove comporta altres coses que essencialment no desmereixen, al meu entendre, gens de les prerrogatives de la gent de menys edat.
Neus, amiga, que passis un feliç dia i oblida les arrugues, sobretot ara que tens un "bombonet". Una fortíssima abraçada per a tu.
I per què no? Una fortíssima abraçada a vosaltres, lectors, joves, adolescents, post-adolescents, gent de la segona, de la tercera edat, als que conec i als que no conec, que segur que sou gent meravellosa. Au, bona nit.

5 comentaris:

J ha dit...

Dius que el temps passa? Per on? Seria bo anar a veure com passa.

Lluís ha dit...

No et preocupis, Joanet. Nosaltres som els que passem. Això ja saps que és com aquella afirmació que diu que el sol "surt" per l'est, i parlem de llevantades i tot això. Em vols caçar, eh paio? jejeje.
Salut.

neus ha dit...

Quina tela ... només de veure el títol ... et podríes haver estalviat el número !!!! però com tú sempre dius "almenys hi he arribat".
El bo de tenir arruguetes, de tenir molts dies/minuts/segons al darrera i el bo de tenir tantes vivències (bones i no tant bones) és que et vas fent un camí on hi trobes a tot de gent. Alguns els deixes pel camí , altres t'acompanyen un tros... l'important és que en cada moment escollim els bons!!!!
I un d'aquest tinc la sort que ets tu!!!!!
Petonàs i m'en recordaré de tu quan arribi el febrer.
Records del bombonet!!!!!!!!!!
ssssmmmmuuuuaaaakkkki

Duc Engrescador ha dit...

Aprofito l'entrada del blog d'en Lluís per desitjar-te MOLTES FELICITATS, guapíssima.
Diuen què això de la vida és una mica un "conyàs"(amb perdó).Que quan som joves, ens manca experiència i,quan deixem de ser-ho, l'experiència no ens serveix per una puta merda (sigui dit amb perdó, una altra vegada).
Hi ha edats però, nina, en què hom gaudeix d'ambdues coses a l'hora. Et desitjo que puguis celebrar aquesta feliç confluència durant molts anys.

DUC ENGRESCADOR

Fermín ha dit...

Hoy voy a estrenarme en el blog de Lluis y será en razón de ese cumpleañazos de Neus.
Ella ha de saber que somos muchos de "su gente" que la apreciamos de verda. A ver si se anima

Gracias, Lluis, por tener esta oprtunidad

Fermín