divendres, 11 de gener de 2008

LA SETMANA DE LA "RENTRÉE"

Béééééééé! Ja hem arribat al divendres, el dia més fascinant de la setmana, per a mi. I ho dic només perquè tinc al davant dos dies que puc dedicar íntegrament a allò que vulgui, sense dependre d'aquest objecte maleït que es diu rellotge. I de fet, que no em puc queixar gaire, no; fa poc el Sembrador em comentava que quan jo sortia de l'escola, a la tarda, ell encara havia d'obrir la botiga. decididament que no em puc queixar. Deixem-ho doncs en que no em queixo. Privilegis que tenim els mestres (encara que tots en tenim, de privilegis. Bé, però com molt bé sabeu el secret rau en que cadascú es trobi a gust amb allò que té, i ja està.)
Aquesta setmana semblava que a nivell de feina havia de ser una mica problemàtica, ja que els nens (i jo també, clar) veníem de passar un parell de setmanes allunyats de la rutina de les classes, de les explicacions, dels deures, de les correccions..., dues setmanes de dormir a gust, amb regals a tort i a dret, de contacte amb la família... Però la veritat és que ha anat molt bé. El primer dia, que acostuma a ser molt perillós, perquè representa el trencament del ritme festiu, pobrets, venien ben adormits. Els badalls van durar fins al migdia. Vaig procurar que tinguessin un inici de trimestre molt, molt suau: vam parlar de les vacances, de tot el que havien fet, dels regals, dels que els tres que tenen un bloc obert hi havien escrit, vam fer també activitats d'Educació Visual i Plàstica, que els relaxa força...
Però ja a partir del dimecres, com que els motors estaven a punt, vam engegar el trimestre de debò: Comarques, Europa, articles, aparell reproductor, reducció de fraccions... I la veritat, molt, molt bé. Estic content perquè tot i que de vegades costa contenir-los, responen super bé. Ja els ho diem els mestres, que són uns cracs.
Per mi, ha estat una bonica setmana, (no a nivell meteorològic , ja que ha fet molta, molta humitat; fins i tot hem arribat a tenir una mica de boira, cosa que aquí, a Maçanet no és massa habitual): m'he vist tranquil, he pogut reflexionar sobre certes coses que m'han passat durant els darrers tres-quatre anys, he rebut uns comentaris dels amics que m'han il.lusionat molt. Dies per viure, dies per agrair.
Deixeu-me acabar aquesta entrada d'avui amb una frase que em va arribar per primer cop a través de Paulo Coelho:

Recorda sempre de saber el que vols.

2 comentaris:

Joan ha dit...

Teniu sort els mestres, si no fos perquè treballeu una matèria prima tan valuosa i delicada, poc pas que us deixaríem viure tant bé.

L'ocell de vidre ha dit...

Bé que deixeu viure millor als polítics, i recorda que viuen dels vots de la gent!!! I la "butxaca" i els "enchufes" no són pas una matèria prima tan delicada, jeje.
Una abraçada, Joan.