dissabte, 12 de gener de 2008

APÒSTATES

La veritat és que fins que en Joan de Blanes no me'n va parlar, mai no m'havia ni passat pel cap. De fet, de vegades, en la vida, ens acostumem tant a coses inservibles i pesades que carreguem amb nosaltres , que no se'ns acudeix que podem canviar de situació, llençar aquesta nosa que ens destorba i continuar el nostre camí molt més lleugers i lliures.
L'església de Pere va desaparèixer quan va arribar el misogin Pau de Tars i dotar a l'organització de contingut polític. El cristianisme esdevingué la religió del més gran i poderós dels imperis. Des de llavors, els postulats d'aquesta organització van ser la creació d'un sentiment de por en el que pogués venir en el Més Enllà. Tot per aconseguir el poder mundà.
Sempre ha estat igual. L'església catòlica sempre ha estat al costat del poder, o tot simplement, l'ha posseït obertament (recordeu l'Edat Mitjana.) Només certes iniciatives personals, clarament nascudes de l'Amor, i molt mal vistes per l'organització (Sant Francesc, la teoria de l'alliberament, Montserrat...), van trencar en el curs de la història amb aquesta manera d'actuar.
Durant la segona mitat del segle XX va passar una cosa sorprenent: Va arribar al poder de Roma un papa de "transició", Joan XXIII. Ell sol va fer capgirar els fonaments de l'església. Concili Vaticà Segon. El seu successor, Pau VI, va seguir la seva línia d'obertura "l'oggiornamento", la posada al dia.
Amb la desaparició (molts parlen d'assassinat) del que havia de ser el continuador d'aquesta línia, Joan Pau I, es va aturar tot: un papa d'origen polonès va començar el retorn al conservadorisme eclesial. I ja no ens faltava altra cosa que aquest dimoni alemany dels inferns que hi han posat ara.
La premsa en va plena, de les opinions i manifestacions dels bisbes espanyols en els últims temps: Des de la seva ferum de sotana ens volen negar la vida: volen que la nostra vida sigui tan gris, tan perduda de sentit com la seva. Potser sí que alguns som una mica reprimits, però generalment no arribem als nivells de repressió que tenen ells. Quina hipocresia, senyor: Com s'atreveixen a qüestionar coses com el sexe entre les persones? És que hi ha algú que cregui realment que són uns santets? Els diaris de totes les èpoques, les cròniques, tot, absolutament tot, en va ple , de les relacions sexuals dels ensotanats i dels porprats. Reprimits, sí, però a més, una colla d'hipòcrites. I jo, amics, hi ha dues coses especialment que no aguanto: la violència i la mentida.
I què collons poden dir de les relacions homosexuals? Quins escarafalls que fan davant de la possibilitat, ja real, que dos tios o dues ties es puguin ajuntar amb els mateixos drets que una família de les de tota la vida! Ai, senyor, senyor...
Ni condons, ni relacions prematrimonials, ni avortaments, ni alegria, ni... au, va aneu a cagar!, però deixeu-nos tranquils d'una vegada.
Però no ens deixaran tranquils, i sabeu per què? Perquè tot i que la gran majoria de tots nosaltres no som practicants, ja que un bon dia els nostres pares ens van fer entrar en l'organització a través del "sant sacrament" del bateig, resulta que encara som catòlics, i ells es creuen que tenen encara tot el dret a dirigir la nostra vida moral.
Per què no diuen res contra la poligàmia dels musulmans? Perquè ells no es fiquen en casa dels veïns, només treballen a casa seva. I com que de catòlics polígams (creients o no, practicants o no) no n´hi ha, aquest és un tema inexistent per a ells.
Quina solució tenim? Plegar oficialment de ser catòlics. Sembla que en alguns llocs, com a Madrid, territori catòlic del "defensor de la familia cristina", monsenyor Rouco Varela, posen molts entrebancs. Però en general, sembla que ha de ser fàcil: partida de baptisme, dos testimonis i no sé segur si un notari. Ho hauré d'acabar de mirar.
Jo no sóc ateu, però no vull ser catòlic.
Si us voleu indignar una mica més o potser només passar una bona estona, llegiu: http://www.20minutos.es/noticia/331946/0/obispo/catolico/murcia/
Que tingueu un bon cap de setmana.

8 comentaris:

Totoro ha dit...

Bon dia ocellet, com va tot per aquí?...
La passejada la farem tan bon punt sàpiga el quadrant del meu home, llavors et passo els dies que anirien bé i la fem. Et sembla?

Voluntarios patrullando, la homosexualidad, el condón, la VIRGINIDAD!!!....
L'esglesia s'està trastocant i a sobre els polítics i posen cullerada. Dóna la sensació que fan com els crancs!
La última és que Rajoy ha dit que crearà el Ministerio de la Família!! Sona tan...
Però fins a on poden arribar? ...
Com ho podem parar això?.

Segueixo un altre dia, que han arribat els papis de les ratetes i vaig a veure els meus nenets, que els tinc sols a casa.

Petons desde una Figueres plena de llum i silenciosa, perque no tothom està de rebaixes.

Petons

L'ocell de vidre ha dit...

Van contracorrent i contranatura. I la Vida és molt sàvia: ella mateixa ja els arreglarà: Em fa molta gràcia quan el Sembrador diu que quan vinguin els déus, es cagaran les calces. En fi... El sol fet de penjar a la xarxa la meva absoluta disconformitat, ja és alguna cosa.
Sobre la passejada, doncs ja em diràs alguna cosa i ja la prepararem. Em sembla molt bé.
Una abraçada.

Tiz ha dit...

Me gustaría saber si los jóvenes de Murcia estarán dispuestos a escucharlos... porque yo aun recuerdo una anécdota que paso en mi grupo de amigos, donde nos pasábamos las horas debatiendo con la profesora de religión, atónitos de comentarios que no entendíamos, y no es que quisiéramos llevar la contraria porque si, si no eran burradas muy grandes las que tuvimos que oír ese año, desde que un papa no podía ser procedente de países orientales porque el papa tenia que ser buena persona e inteligente, mostrar muy poco respeto por el resto de religiones, olvidándose que Jesús era judío, porque ella consideraba la mas antigua el cristianismo, y lo típico de homosexuales y demás temas...
Ese año, en el que yo acabe expulsado tres días por discutir con ella, y menos mal que me respaldaron el resto de profesores... porque sino...
Así que tras discutir la profesora con mi madre, ya que consideraba que como ella no me educaba bien como madre, lo tenía que hacer ella... no he vuelto a tener contacto...
¿Por qué todo este royo? Tendrían que remoldar toda la iglesia, y controlar que ejemplo da con los que difunden su palabra... porque en esas clases se oyeron verdaderas burradas. Poco a poco se destruyen ellos solo. Ese año la clase de religión era de 20 personas, al siguiente de esa clase sólo continuaron 6. No hacen falta las palabras.

Siento el royo, pero es que veo tanto sin sentido algunas veces en sus posturas…
Saludos!!

L'ocell de vidre ha dit...

¡Y eso que todavía no hemos comenzado a hablar del opus...!
Me cabrea mucho todo, pero al final me lo tomo a risa, porque si no...
Señor, Señor, qué mundo éste!
Saludos...

The bookkeeper ha dit...

Si bé legalment encara sóc catòlica, el meu cor fa temps que no ho és. Talment com el meu DNI diu que sóc part "indisoluble del Reino de España" i els meus sentiments em diuen que no. Però hi ha una gran diferència, jo no tinc res a dir en contra dels que s'hi senten espanyols (és qüestió de punts de vista, lloc de naixement o política), però el que no puc entendre, és que en ple segle XXI, encara hi hagi gent que cregui en les mateixes necedats de l'edat mitjana.
Els ignorants temen i refusen tot allò que no comprenen o no volen comprendre, així els catòlics poden creure en la virginitat de la verge María i no en la posibilitat que Jesús de Natzaret es cases i tingués fills (no és això una família, Herr Ratzinger?
I els capellans i monges? No són els primers en negar la família al impedir-se el poder-se casar?
Bé, tots sabem que la majoria de l'esfera sacerdotal són cecs davant la realitat dels nostres dies; aixó em recorda el que ens deien els capellans quan erem petits, que si practicavem el corrupte acte de la masturbació quedariem cecs,... per què ho dirien? Potser creien que havien trobat la raó dels seus mals? ;)

L'ocell de vidre ha dit...

Estimada Bookkeeper,
una vegada una companya d'escola em va dir que hi havia una gran diferència entre ser inculte i ser ignorant. La incultura és una cosa relativa, hom pot ser inculte de moltes o de poques coses, depèn de molts factors, la família que t'ha tocat viure, la societat en la que estàs inclòs, el moment històric determinat. Una persona no en té la culpa de la seva incultura (bé, potser una mica sí), i de fet, hi ha molta gent d'aquesta que en diem inculta que ens pot donar moltes vegades meravelloses lliçons, perquè en el fons tothom té un àrea de Vida en la qual és catedràtic.
En canvi, l'ignorant és aquell que ni sap ni vol saber. Penso que dintre dels acòlits de l'església (i de totes les esglésies del món, i m'estic referint a totes les religions oficialment establertes, i en especial les monoteistes) hi ha una autèntica plaga d'ignorants: gent que s'entossudeix en afirmar que és de dia a les onze de la nit. I no els vagis amb raonaments, perquè l'únic que et saben dir (i t'ho diuen cridant) és que tu ets un enviat del dimoni. Genial, tot plegat. Em fan recordar la manera de ser de la ultradreta espanyola (cope, per exemple). De fet, no és gens estrany que uns i altres han anat sempre de bracet.
En fi...
Et vull felicitar per les darreres entrades que has fet en el teu bloc. Senzillament, meravelloses. Em va fer gràcia quan vas escriure el primer post: vas deixar la família acollonida, jeje.
Estic esperant amb candeletes que en Joan i tu pugueu trobar temps perquè ens puguem trobar, ja sigui a Maçanet, ja sigui a Blanes un dia d'aquests. No podrem anar a buscar bolets, però sempre em ve de gust fer una bona xerrada amb els amics, això sí, acompanyat d'un bon dinar.
Una abraçada molt i molt forta.
Lluís.

Carlos Soler ha dit...

Doncs la veritat es que s'hauran de esforçar si no volen acabar sols. Llàstima que molts creients pensant que han de ser bes, doncs cal que es sentir el malestar de la gent que creu en el cristianisme i no en una institució que no es posa el dia del que sent la gent del carrer. ;)

L'ocell de vidre ha dit...

Amic Carlos Soler, no crec que tinguin la més mínima intenció de baixar del carro. De moment ja viuen en el carro del poder, i com que hi ha molta gent que els hi riu les gracietes... Ja ho sé que cada cop hi ha més gent que se n'allunya, que hi ha crisi de vocacions sacerdotals..., coses que no són gens estranyes, sinó completament lògiques. Afortunadament, el coeficient intel·lectual de la gent de carrer ha pujat una mica en les darreres dècades. Ja no ens fa por el pecat, ni l'infern, ni qualsevol de les bestieses que al llarg dels segles s'han empescat per tenir-nos a tots, juntament amb els poders terrenals, ben colladets al carro.
Pel que fa als que tenen fe, penso que en tot cas la seva fe és cap a un missatge, cap a una manera de viure. Potser arribaran a veure que es pot viure en la fe sense la parafernàlia de les "autoritats eclesiàstiques".