dimecres, 23 de gener de 2008

QUATRE COSES...


Quan estic passant una mala època, i em va tot malament, faig del temps el meu aliat i penso: "D'aquí a un temps recordaràs això com un malson passat".

Procuro no tenir idees fixes. Les situacions canvien; les idees també.

L'amabilitat, en un món hostil com és el nostre, és una flor delicada i rara. Procurem que no s'extingeixi.

Procuro entendre i perdonar, però no oblido.

Detesto la hipocresia. Procuro sempre ser sincer. Procuro no enganyar. si no puc dir la veritat, callo.

Quan algú vol imposar-me les seves idees cridant, m'evadeixo en el silenci.

He observat moltes vegades que quan ens enfadem de manera que perdem el control, és quan som més vulnerables: és quan diem allò que dels nostres llavis no hauria de sortir mai.

Només cal enfadar-se per allò que realment és important.

Estar sols és el nostre estat natural; cal no oblidar-ho.

La persona que no té imaginació no pot volar cap a d'altres realitats infinitament més interessants que la nostra. Fem, doncs, el possible per conrear-la.

Adrecem-nos a tot l'univers amb amor, però procurem rebre poques bufetades: molts cops les demanem i, és clar, ens les donen.

Cal estar absolutament enamorats de nosaltres mateixos, perquè qui no s'estima a si mateix, res d'important pot oferir a altri.

Cal pensar menys i fer més.

"Mignonne, allons voir si la rose..." Carpe diem.

Cal cuidar els amics. L'amistat necessita ser alimentada.

3 comentaris:

remei ha dit...

acabo de llegir un mun de entrades teves, deu meu que prolific.
preciossses.
un patonazo desde barcelona i desde el meu ordinador am un post-it en forma de cor que diu: mama te ciero guapa Emma.
Reme

L'ocell de vidre ha dit...

¡Qué guapa que es mi niña! ¡Y cómo me sube la moral! Besazos, hermosa.

Joan ha dit...

Hola Lluís, tens un bloc molt guapo i molt complert.
De totes maneres volia dir-te que hi ha una cosa que has escrit que jo no hi estic gaire d'acord; quan dius que: "Estar sols és el nostre estat natural; cal no oblidar-ho."
Bé, jo la veritat penso que el nostre estat natural és estar sempre acompanyats, de fet jo penso que l'ésser humà necessita la companyia o bé d'un amic o amiga, parella, familiar.....
Hi ha una frase d'en Friedrich Nietzsche que deia que: "Para vivir solo, uno tiene que ser un animal o un dios."
Jo la veritat també penso això, encara que això no vol dir que no necessitem els nostres moments de soledat.
En canvi hi ha una cosa en la que hi estic totalment d'acord, i a mesura que em faig gran cada vegada m'hi faig més fort i més fanàtic, i és quan dius que: "Procuro no tenir idees fixes. Les situacions canvien; les idees també"; jo això m'ho noto amb mi mateix i cada vegada penso molt i molt diferent comparat amb el pas del temps, des de fa molt de temps m'he tornat supermegaprogre, i cada dia una mica més....serà que em faig gran....???
Canviant de tema; estic força enfeinat, encara que tampoc em puc queixar.
Espero que estigueu bé tots, i que aquest any tingui sobre tot molta salut per tothom,, que és el més important per damunt de totes les coses.
Una abraçada a tots dos ;-)
Joan