divendres, 20 de juny de 2008

TOT VA COM VA

I segueixo dient amb el Raimon que "Nosaltres no som d'eixe món". Hi ha coses de la raça humana que m'estranyen, d'altres que em desconcerten, unes altres que em deixen perplex, altres que em cabregen, unes altres que em fan riure -per no plorar-, i d'altres en què em dic a mi mateix que no tenim cap dret a seguir existint com a espècie vist com ens comportem envers la resta d'éssers vius.

Dues floretes: Avui he sentit per la ràdio que un jutge de Girona ha condemnat un home divorciat a pagar a la seva ex dona la pensió alimentària de la filla amb part dels diners que guanya la seva actual parella (ja que ell no guanya el suficient per poder pagar íntegrament l'import de la pensió). Genial, la justícia. Aquí s'imposa aquella frase castellana que diu "Apaga y vámonos".

L'altra floreta -i aquesta és una floreta de femer- té a veure amb un arxiu de vídeo que en Joan m'ha enviat avui. Es veu que com d'altres coses truculentes i sàdiques, està circulant aquests dies per Internet. El seu contingut va sobre el "meravellós i sublim tracte que els xinesos donen als indefensos animalets, com gats i gossos". M'ha regirat els budells. No he tingut estómac per acabar de veure'l. He maleït i remaleït els ossos dels cabrons xinesos -i sóc conscient que aquestes accions diabòliques no són únicament patrimoni dels xinesos (per altra banda, patèticament coneguts pels seus sentiments "amorosos" vers els altres -Heu sentit a parlar mai de quelcom anomenat "tortura xinesa"?-) A casa nostra en tenim un munt d'aquests espècimens. Si algú de vosaltres s'atreveix a veure les barbaritats que alguns anomenats "humans" són capaços de fer amb els animals (clar que estic segur que també són capaços de fer-ho després ambla resta d'humans), que me'l demani. Li faré arribar per e-mail.

Acabem el post amb una nota de positivitat: Avui ha començat l'estiu extraoficial. Quina calor! I el dissabte comença l'estiu de veritat. I el dia 1 de juliol... la llibertat!

Sigueu bones persones en tot moment, tot i que de vegades, a la vista de com va el món, sembli difícil ser-ho. Gaudiu el màxim que pogueu de tot.

dijous, 19 de juny de 2008

AU VA, QUE AIXÒ S'ACABA!

Ja sé que us tinc molt abandonats. Perdoneu-me. Aquest final de curs m'atabala més del que jo voldria, i no vull passar-vos a vosaltres els meus problemes.
Així que, sisplau, tingueu una mica de paciència -una mica més encara- que aviat tornaré a ser amb tots vosaltres.

Aquests són temps difícils per als que volen ser, tot simplement, ells mateixos.

Dormiu en pau, germans.

dimecres, 11 de juny de 2008

CAL DEIXAR-SE ANAR...

Ja m’ho he pensat sempre, ja, que sóc de mena incorregible. Bon peix, desordenat, tastaolletes, ara una mica d’això, després una mica d’allò altre...

I anem fent, tu, que la vida és curta (i per a alguns massa llarga, a la vista del que fan).

Fa una temporada que hauria de fer com el gran García Márquez, gran bevedor pel que sembla: no autoinculpar-me de no saber de què cony parlar i deixar que la consciència recorri el paper de punta a punta. Però és que també sóc massa perfeccionista: el senyoret ho vol sempre tot ben bonic i això, naturalment, el bloqueja. Merda, merda i merda: hauré de fer provisions de whisky escocès del bo i de Coca-cola. Remei insuperable. A veure si ara que s’està acabant el curs, que em té quasi a les últimes, el començo a posar en pràctica. Entendre, no sé si m’entendreu gaire, però potser que rigueu molt.

Ja sé que sóc un desconegut, especialment per a la gent “important”; però si per una d’aquelles casualitats aquesta entrada és llegida pel director general de certa empresa alemanya d’aviació comercial que es dedica a insultar greument la parla dels fills d’aquest país i per extensió a tots els fills d’aquest dissortat país nostre, li vull dir que mai de la vida penso agafar bitllet per un del seus avions. Dediqui’s a posar contenta la senyora, bon home i deixi de donar-nos lliçons a nosaltres sobre la llengua que hem de parlar. Au, ja ho he dit.

Que el camíns de l’Amor siguin compartits per tots vosaltres.

divendres, 6 de juny de 2008

2008, CRISI ECONÒMICA PROFUNDA. GLU, GLU, GLU.

Sembla ser que tindrem un estiu calent (i una tardor, i un hivern, i...). Els mentiders professionals de sempre, davant de les eleccions van tapar l’avenir econòmic, que ja veien que seria nefast, posant cara de bons nens i mirant cap a un altre costat. Encara ens volien convèncer que tot anava de conya, per tant... au va, aquí teniu 400 euros perquè veieu si en som de bons. Mentrestant, els productes de primera necessitat han pujat en el darrer any en alguns casos fins a un trenta-cinc per cent. Les companyies elèctriques, després d’uns guanys rècord, tenen els sants collons de dir que paguem l’electricitat molt per sota del preu de cost i que s’ha d’apujar un 11%!!! El petroli, ja ho sabeu... pels núvols (em pregunto a quin preu el pagaríem si el preu superavantatjós de l’euro sobre el dòlar fos el de fa uns anys). L’euribor pujant contínuament i el simpàtic aquell que dirigeix el banc europeu amenaçant que apujaran el preu del diner a la propera reunió: aquest home ens vol amargar la vida. Es veu que ell no en paga d’hipoteca.

Hi ha merder amb els pescadors. Hi ha merder amb els transportistes. I espereu-vos. La senyora Magdalena Álvarez, ministra de Fomento, després dels galdosos papers que ja li coneixem sobradament, especialment els catalans, té feina assegurada per intentar convèncer-nos que a les dotze de la nit surt el sol, feina en la qual és una experta.

En fi, diguem-ho clar: entrem en una crisi econòmica brutal i com sempre, els que en patirem les conseqüències som els pobres desgraciadets que sempre mirem de fer equilibris per arribar a final de mes.

Mentrestant, el poder econòmic cada cop és més poder i més potent. Té ben agafat pels collons el poder polític (que li deu molts diners). O sinó, preguntem-nos: Què hi ha darrera de la MAT? Què hi ha darrere de la canonada famosa del decret de sequera?

No sé si tot és veritat, però sobre el tema del transvasament us aconsello de llegir el blog següent:

http://www.solosequenosenada.com/2008/05/10/la-trama-%e2%80%9ctrasvase-del-ebro%e2%80%9d-v13/

dimarts, 3 de juny de 2008

AU, VA, QUE AVUI JA TOCA.

Sovint busquem el sentit d’allò que per bé o per mal ens passa. No dubto que sí que en té de sentit, tot plegat. El que passa és que els seus paràmetres són absolutament desconeguts, per a nosaltres. D’entrada, ens falta (o ens sobra) la dimensió temporal, i segurament ens ens falten encara unes quantes.

La sensació de tot plegat és que vivim en un món absolutament irracional, mancat de sentit... I si no som prou forts o prou visionaris, podem acabar agafant una crisi existencial, semblant a la de l’Unamuno.

Personalment, aquests dies vaig una mica tocat: tres dels meus gats han marxat per a no tornar més. Descansin en pau.

La beneïda pluja ha permès que avui hagi trobat bolets. No gaires, però. Rossinyols (dits també ginestroles per aquestes contrades). Amb all i julivert, magnífics.

Estic content que el noi de la ciutat de la boira estigui millor. Ànim, fènix, que tot el que és bo i tot el que és dolent en un moment donat sempre s’acaba.

Una abraçada per a tots.