dijous, 26 de febrer del 2009

TEMPS DE CRISI I D'INCERTESA

Ni el rei Carnestoltes pot disfressar l’angoixa que senyoreja pels carrers.
Canvi. Però canvi dolorós, com la majoria de canvis.
Destruir-ho tot per començar de nou: heus aquí el que passa, el que passarà.
Però el procés està emmarcat dins del dolor, de la por, de l’angoixa, de la insatisfacció.
Massa temps per camins equivocats.
Hem viscut massa temps d’esquena a nosaltres mateixos: Mare Enganyifa al nostre costat, contínuament. Ens han enganyat i ens hem enganyat.
I així ens va tot.
Tornar a començar.
Tot de nou altra vegada.
Però el patiment...
El llarg, llarguíssim camí que mena a una Vida nova...
Tot ha començat. Tot està decidit.
Per un Demà millor.
Malgrat el patiment.

Vola, vola, ocellet:
Altres cels també són possibles.

dilluns, 16 de febrer del 2009

A LA VIDA

La vida s’ha de viure. Que per alguna cosa ens ha estat donada. I dic que s’ha de viure, no que s’ha de morir. Perquè dic també que molts, molts, molts, moren la seva vida enlloc de viure-la.
Morim la vida quan ens oblidem que existeix,
quan ens oblidem que el temps és curt,
quan oblidem que marxarem de la mateixa manera que quan vam arribar, quan oblidem com en som de petits davant de tot un univers infinitament petit al costat d’allò que hi ha en el seu enllà,
quan oblidem que no som gens importants,
quan oblidem que sí que som molt importants,
quan oblidem que estem fets per ser feliços,
quan oblidem que al costat nostre hi ha un enemic disfressat d’amic que ens diu a cau d’orella “tingues por, tingues por, tingues por...”,
quan dubtem de nosaltres mateixos,
quan ens avergonyim d’allò que hem fet malament i ho volem oblidar per tornar a fer-ho una altra vegada malament, i una altra, i una altra..., en comptes d’enfrontar-nos al nostres defectes i mirar de vèncer-los d’una vegada per totes,
quan oblidem que aquest món és un infern i que som nosaltres i només nosaltres qui l’ha fet,
quan oblidem la sinceritat amb nosaltres mateixos,
quan oblidem que en el fons de la nostra ànima hi viu l’Infant,
quan...
quan...

Tenim el dret de ser feliços.
Queda poc temps,
molt poc.
La nostra vida és el sospir d’un gegant en somnis.
Breu.
Però infinitament meravellosa.
Si sabem veure.
I escoltar.
I sentir.

(Dedico, si m’ho permeteu, aquesta entrada d’avui a una Gran Persona, la Charo. Endavant noia, que tu sí que vals! Ja ho saps: “Que el camí sigui llarg i ple de coneixences”

Vola, vola, ocellet...

dimecres, 4 de febrer del 2009

LA PELL DE BRAU (XXXVIII)

Fa una estona, tot fullejant llibres de la meva biblioteca, m'ha arribat a les mans "La pell de brau", de salvador Espriu. En moments nacionalment tan galdosos com els que estem vivint, no ens anirà gens malament recuperar les paraules del Poeta.

No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec
i ens sentim sempre mirats
pel blanc esguard del cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."

dilluns, 2 de febrer del 2009

PROBLEMES

De vegades és bo mirar enrere. I adonar-nos que malgrat tot, som aquí, just en aquest lloc i en aquest moment. N’hem passat de tots colors. Tothom. Qui més qui menys ha passat moments molt, molt difícils. I som aquí.

Hi ha molta gent que s’ofega en un got d’aigua. Problemes en tenim tots, n’hem tingut tots i en tindrem tots. La categoria d’aquests problemes és sempre diferent. Objectivament ja n’hi ha, ja, de problemes grossos, i també n’hi ha de mitjanets i de petitons. Però és que sovint no en som gens d’objectius. I tendim a fer de petits problemes que tenen fàcil solució un sarau immens.

Tothom sobreviu als problemes (si no és tan ruc que se suïcidi, clar). La guerra, la fam, la malaltia molt greu que porta a la mort... no són problemes: són putades.

El temps és el nostre gran aliat en la nostra lluita contra els problemes. Tots, des de la relativa tranquil•litat del moment actual recordem moments passats en què ho vam passar malament de debò. Però som aquí. Ara. I això és el que importa.

Quan tingueu un problema, creieu-me, penseu en el en que quedarà quan passi un any, o dos... o deu.

Una de les claus de la felicitat és menysprear els problemes. No deixeu que us emmetzinin el benestar. No són pas més importants que vosaltres mateixos.