dimecres, 4 de febrer de 2009

LA PELL DE BRAU (XXXVIII)

Fa una estona, tot fullejant llibres de la meva biblioteca, m'ha arribat a les mans "La pell de brau", de salvador Espriu. En moments nacionalment tan galdosos com els que estem vivint, no ens anirà gens malament recuperar les paraules del Poeta.

No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec
i ens sentim sempre mirats
pel blanc esguard del cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."