dimecres, 1 d’abril del 2009

PRIMAVERA VS TARDOR

Una setmana climatològicament moguda, aquesta! Vent, fred, núvols, clarianes, arcs de Sant Martí... Això és la primavera. Ja vindrà el bon temps, quan sortim a prendre el sol com les sargantanes. De fet, tothom en té ganes.
Hi ha molta gent que quan els preguntes per l’època de l’any que prefereixen, diuen que la tardor. Jo no. Prefereixo mil voltes la primavera.
És cert que el colors de la tardor són genials, però aquells torrats, ocres i grocs em recorden sempre que comencem el període de l’acabament del cicle anual. Les hores de llum es redueixen dràsticament, el fred senyoreja els carrers del poble, els arbres –no tots- mostren la seva nuesa mentre dormen en el seu llarg silenci, abracem els colors apagats, -grisos,negres, beixos- per anar en consonància amb el temps.
Res a veure la tardor amb la primavera, època del renaixement. El verd nou, amb les seves subtilitats... I el groc de les mimoses florides...I el blanc rosat dels ametllers florits... i el blanc pur dels cirerers...
Ja sé que em direu que esmento uns arbres o uns colors que són més de l’hivern. Sí, és veritat. Però són fills i filles d’un hivern que fuig cap a l’esperança, cap a la il•lusió de la vida nova. Com jo, que vaig néixer un vint-i-u de febrer. Vaig néixer amb les mimoses i amb els ametllers: No és meravellós, això?
“La primavera la sang altera” diu la dita popular. Les hormones adolescents van boges. Tot a la natura vol justificar la dita. Comencem a sentir altre cop el nostre cos, amagat durant els mesos hivernals sota capes de roba. La pell reapareix, la nuesa ens torna a fascinar. L’aire que acarona la nostra pell. El bell sexe que es desperta.
Ja som a la primavera.
Joia sublim del nostre cos.
Gaudi immensurable de la nostra ment.
La tendresa altra vegada...
Vola, vola, ocellet.