dimecres, 25 de març de 2009

ALGUNS POEMES SOBRE LA PRIMAVERA

Ja fa dies que l'Estel del Matí em va demenar que li busqués alguns poemes que ens diguessin coses de la primavera. Aquí us en poso uns poquets, perquè els pogueu gaudir. I que gaudiu també d'aquesta meravellosa primavera que ens està essent regalada.

AIGÜES DE LA PRIMAVERA

Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d'una trista fotja
tremolen els cels divins.
S'acuita la neu a fondre's
i baixa torrent endins;
la fressa de les escumes,
com mou el fullam dels pins!
Com sotgen, les flors novelles!
Com dringuen aquests matins!
Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:
”L’un molia or i plata,
l’altre perles i robins,
l’altre l’amor de les dames
que captiven els fadrins”.

(Josep Carner)


ELS MEUS SEIXANTA ANYS
CANTEN LA PRIMAVERA

1

Aroma de primavera
alegra qualsevol cor,
perfum de roses,
olor de mar.
Vull viure la primavera,
no la vull deixar escapar.
Aroma de primavera
alegra qualsevol cor.

2

Qualque dia, primavera,
ja no te podré esperar.
Perfumaràs, primavera,
on mon cos descansarà.
Qualque dia, primavera,
ja no te podré esperar.

3

Així ès la primavera,
no la deixeu escapar.

(Joana A. Vidal Ferrer)




PRIMAVERA

Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.

I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.

L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.

I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.

Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.

(Miquel Martí i Pol)


CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA

El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.
A l’escarabat bum bum
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.
Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.
Qui puja la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s’encén i s’apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s’apaga i s’encén,
farigola, romeguer.
El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.
Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!

(Bartomeu Rosselló-Pòrcel)



BAJO LOS AIRES DE PRIMAVERA

Primavera es un aire que serena,
y una sombra que asombra y sosiega.
Primavera es una luz que no ciega
y un timbre de tonos que se ordena.
En primavera la pena no es pena,
porque brota el amor y la entrega.
Rosa entre las rosas, nadie la niega,
todos quieren sus labios por condena.
Llena de alma y de suavidades viva.
Llena de Dios y de amor profundo.
Llena de luna, su faz me cautiva.
En su cristalina mirada me hundo,
y que el poeta lo escriba y reviva,
que primavera ha llegado al mundo.

(Víctor Corcoba Herrero)

dilluns, 16 de març de 2009

DE COP ENDEVINEU LA PRIMAVERA... (MIQUEL MARTÍ I POL)

De cop endevineu la primavera
i llavors ve la nit i us abassega.
És, doncs, en va que feu voleiar branques
damunt els cranis: ja ningú no us escolta.
Muntareu antiquíssims automòbils
i marxareu per velles carreteres
amb pols amuntegada de vint segles,
cap a la pau inútil dels cinemes,
quan ja tot sigui pluja en el paisatge.
Entretant puc contar-vos meravelles
de princeses antigues amb perruca
que us guiaran per íntims passadissos
fins a secrets col•loquis amb la Lluna.
Però no cal distreure-us del viatge.
Hi ha corsers en la nit darrera vostre
que us petjaran, si no avanceu, les ombres.
Cal caminar, germans, caminar sempre
entremig de tramvies i persones,
contra els anuncis, fins contra nosaltres.
Vint segles de plorar no són encara
aigua de temps suficient per treure-us
les taques de la carn.
Per consolar-vos
hi ha una fórmula vella com la vida.

PRIMAVERA: I TANT!

Suposo que ja us haureu adonat que comencem a deixar enrere aquest llarg i fred hivern, un dels més autèntics que hem viscut des de fa molts anys. Un hivern com els d’abans, vaja.
I jo content, molt i molt content. La primavera a la cantonada... El meu ametller, probrissó, tan petit i tot carregat de flors. Si tot va bé, enguany veuré créixer les seves primeres ametlles. (N’hi ha quatre o cinc que ja despunten). Quan siguin més perceptibles i hagin superat possibles gelades, us en penjaré una foto.
Tot reneix. Miracle, any rere any, de la Natura. Tot ha de morir per tornar a començar... i tancar el cercle.
Els gats, el gos... tot veu venir el bon temps. Època d’aparellaments i del campi qui pugui (La Lilith, la meva gateta mimada, no para a casa: entra un moment, dóna un parell de voltes, menja en una esgarrapada, i au! Tornem-hi. A fora s’hi està millor que a dintre, deu pensar.
I jo avui estava contant el temps que falta per a les vacances de setmana santa. Sí, gent: tres setmanes. Oè, oè, oè! Deu dies! No es gaire, no, però benvingudes siguin. I a final d’abril... un llarg cap de setmana, que segons com aprofitaré per anar a Estocolm per veure uns amics que no veig... des del noranta-dos!
Jo crec que amb la primavera fins i tot reneix l’esperit i les ganes de fer coses. T’arribes a oblidar d’aquests poca-soltes de polítics (bé, oblidar oblidar, no ben bé, perquè sempre hi són, com una penitència) i encares la vida amb molt més bon humor.
Bona entrada al bon temps a tots.