Suposo que ja us haureu adonat que comencem a deixar enrere aquest llarg i fred hivern, un dels més autèntics que hem viscut des de fa molts anys. Un hivern com els d’abans, vaja.
I jo content, molt i molt content. La primavera a la cantonada... El meu ametller, probrissó, tan petit i tot carregat de flors. Si tot va bé, enguany veuré créixer les seves primeres ametlles. (N’hi ha quatre o cinc que ja despunten). Quan siguin més perceptibles i hagin superat possibles gelades, us en penjaré una foto.
Tot reneix. Miracle, any rere any, de la Natura. Tot ha de morir per tornar a començar... i tancar el cercle.
Els gats, el gos... tot veu venir el bon temps. Època d’aparellaments i del campi qui pugui (La Lilith, la meva gateta mimada, no para a casa: entra un moment, dóna un parell de voltes, menja en una esgarrapada, i au! Tornem-hi. A fora s’hi està millor que a dintre, deu pensar.
I jo avui estava contant el temps que falta per a les vacances de setmana santa. Sí, gent: tres setmanes. Oè, oè, oè! Deu dies! No es gaire, no, però benvingudes siguin. I a final d’abril... un llarg cap de setmana, que segons com aprofitaré per anar a Estocolm per veure uns amics que no veig... des del noranta-dos!
Jo crec que amb la primavera fins i tot reneix l’esperit i les ganes de fer coses. T’arribes a oblidar d’aquests poca-soltes de polítics (bé, oblidar oblidar, no ben bé, perquè sempre hi són, com una penitència) i encares la vida amb molt més bon humor.
Bona entrada al bon temps a tots.
I jo content, molt i molt content. La primavera a la cantonada... El meu ametller, probrissó, tan petit i tot carregat de flors. Si tot va bé, enguany veuré créixer les seves primeres ametlles. (N’hi ha quatre o cinc que ja despunten). Quan siguin més perceptibles i hagin superat possibles gelades, us en penjaré una foto.
Tot reneix. Miracle, any rere any, de la Natura. Tot ha de morir per tornar a començar... i tancar el cercle.
Els gats, el gos... tot veu venir el bon temps. Època d’aparellaments i del campi qui pugui (La Lilith, la meva gateta mimada, no para a casa: entra un moment, dóna un parell de voltes, menja en una esgarrapada, i au! Tornem-hi. A fora s’hi està millor que a dintre, deu pensar.
I jo avui estava contant el temps que falta per a les vacances de setmana santa. Sí, gent: tres setmanes. Oè, oè, oè! Deu dies! No es gaire, no, però benvingudes siguin. I a final d’abril... un llarg cap de setmana, que segons com aprofitaré per anar a Estocolm per veure uns amics que no veig... des del noranta-dos!
Jo crec que amb la primavera fins i tot reneix l’esperit i les ganes de fer coses. T’arribes a oblidar d’aquests poca-soltes de polítics (bé, oblidar oblidar, no ben bé, perquè sempre hi són, com una penitència) i encares la vida amb molt més bon humor.
Bona entrada al bon temps a tots.
1 comentaris:
Eiiii, Lluís, bona tarda!!!
Completament d´acord amb tu i els teus pensaments de la primavera.
Ara comença a prendre un altre caire, la cosa.
Jo,la setmana que ve colònies, 3 dies a Pontós.
I després setmana santa....
Per cert, feu vaga?
A veure si ens veiem un dia per Figueres i anem a fer un arrós.
Salutacions i records.
Jaume,the King of the road
Publica un comentari a l'entrada