diumenge, 27 de gener del 2008

MOSTRES D'AFECTE


L'afecte és un vincle amorós que es produeix entre dues persones, sense que hi tingui cap importància l'edat, el sexe, la raça, la manera de ser, la ideologia ni altres coses semblants. Sempre he pensat que l'afecte es pot demostrar de moltes maneres, i és bo que comuniquem als altres que ens els apreciem, àdhuc que els estimem. Les persones necessitem tenir gent al costat que ens apreciï i que ens estimi. Per això un apropament físic que demostri la nostra inclinació amorosa cap a una persona, és ben necessari, i al mateix temps ha de ser ben rebut.
Una abraçada sincera, un o dos petons, o qualsevol altre gest afectuós, hauria de ser sempre present entre persones que es coneixen i que com a mínim, s'aprecien mútuament.
No crec necessari malgastar tantes mostres d'afecte perquè sí, obeint les modes o els costums. Entre les dones i entre dones i homes el petoneig és constant, encara que en el fons no puguin ni veure's. M'agrada mostrar el meu afecte a qui el mereix, no al primer o primera que m'acaben de presentar.
Podríem fer notar també la por masculina a la manifestació de les pròpies emocions i sentiments, especialment pel que fa a altres homes. Els homes es donen la mà i prou, fins i tot als amics de tota la vida. (De què tenen por?) Però no tenen problema per omplir de petons a qualsevol noia, senyora o àvia.
Penso que hem fet d'aquest ritus de les presentacions alguna cosa sense gaire sentit, més aviat ridícula i que no serveix de res. La gent ho fa perquè tothom ho fa així, i prou.
Si voleu, estic bastant d'acord en donar la mà a una persona (home o dona) que tot just ens acaben de presentar i a qui no coneixem de res, semblaria un acte de cortesia, com ho era abans la inclinació del cap o treure's el barret quan els senyors en portaven. I res més.
Ara, crec que davant dels amics i dels que en principi ens estimem, les mostres d'afecte han de ser absolutament clares.
I en tot cas, per justícia, si volem saludar efusivament a tothom, que sigui de la mateixa manera. (Una mica difícil, oi? Més que per nosaltres, per ells mateixos)
En fi, un aspecte més de la nostra "civilitzada" societat.
Acabeu de passar un bon cap de setmana i procureu no pensar que demà... (Feu el que diu la dita: "A mal tiempo buena cara").