dimarts, 15 de gener de 2008

ES VENEN CADELLS

Com que avui -i ahir també- és un d'aquells dies en que el meu cap me'l sento espès, molt espès, i els raonaments em costen un munt, aprofito per traduir-vos una bella història de Dan Clark (a "WEATHERING THE STORM"). Espero que us agradi.


El propietari d'una botiga estava penjant sobre la porta un cartell que deia: "Venda de cadells". Aquest tipus d'anuncis tenen la virtut de cridar l'atenció dels nens i, efectivament, no va passar pas gaire temps que es va presentar un nen petit sota el cartell.

-A quin preu ven els cadells? -va preguntar.

-Entre trenta i cinquanta dòlars -li va contestar l'amo de la botiga.

El petit va buscar dintre de les seves butxaques i en va treure algunes monedes.

-Només tinc dos dòlars i treta-set centaus -va dir-. Els puc veure, sisplau?

L'home va somriure, i tot seguit va fer un xiulet. De la gossera en va sortir la Lady, que es va acostar corrents pel passadís de la botiga, seguida de cinc petites boletes de pèl. Un dels cadells seguia els altres amb dificultats. Immediatament, el nen es va fixar en aquell gosset que anava coix i va preguntar:

-Què li passa a aquest gosset?

L'amo de la botiga li va explicar que el veterinari en examinar-lo, havia descobert que li faltava la fossa d'articulació del maluc.

-Doncs aquest és el gosset que vull comprar! -va exclamar el nen, entusiasmat.

-No crec que vulguis comprar-lo -objectà l'amo de la botiga-, però si realment el vols, te'l regalo.

El nen es va ofendre molt; va mirar als ulls a l'amo de la botiga i assenyalant-lo amb el dit, li va dir:

-Jo no vull que me'l regali. Aquest gosset val tant com qualsevol dels altres i li pagaré el que valgui. Miri, ara li donaré tot el que tinc i li aniré pagant cinquanta cèntims cada mes fins a completar el seu preu.

-En realitat, no crec que vulguis comprar el gosset -li va respondre l'home-. Mai no podrà córrer ni saltar ni jugar amb tu com la resta dels cadells.

En sentir aquests mots, el noiet es va ajupir per arromangar-se els pantalons, ensenyant una cama greument deformada que es recolzava en una ortopèdia. Aixecà els ulls cap al propietari de la botiga
i va respondre en veu baixa:

-Bé, jo tampoc no sóc massa bon corredor i el gosset tindrà necessitat d'algú que l'entengui.