dissabte, 19 de gener del 2008

MA SOLITUDE


Hi hauria molt a parlar de la solitud, la meva, la vostra i la de tot bitxo vivent. Ja ho aniré fent més endavant.
Avui he volgut fer-vos arribar la lletra i la música (això de la música no sé si em sortirà bé, perquè fins ara no ho havia fet mai; o sigui que si al final no puc penjar la versió original, us prego que em perdoneu. Aquest ja no tan jove usuari d'informàtica no ho sap fer tot.) d'aquella meravellosa cançó que Georges Moustaki va començar a cantar fa un munt d'anys.
M'he dedicat també (aquest cop sí) a fer-vos-en la traducció al català. Bé, això de les traduccions ja sabeu que és una cosa molt personal, en tot cas, és la meva traducció, que he fet amb molt d'amor per a tots vosaltres. Si no és tot el perfecte que voldríeu, espero que m'ho sabreu disculpar.

MA SOLITUDE

Pour avoir si souvent dormi
avec ma solitude
je m´en suis fait presqu´une amie
une douce habitude
elle ne me quitte pas d´un pas
fidèle comme une ombre
elle m´a suivi ça et là
aux quatre coins du monde.
Non, je ne suis jamais seul
avec ma solitude.

Quand elle est au creux de mon lit
elle prend toute la place
et nous passons de longues nuits
tous les deux face à face
je ne sais vraiment pas jusqu´où
ira cette complice
faudra-t-il que j´y prenne goût
ou que je réagisse.
Non, je ne suis jamaus seul
avec ma solitude.

Par elle j´ai autant appris
que j´ai versé de larmes
si parfois je la répudie
jamais elle ne désarme
et si je préfère l´amour
d´une autre courtisane
elle sera á mon dernier jour
ma dernière compagne.
Non, je ne suis jamais seul
avec ma solitude.

Non, je ne suis jamais seul
avec ma solitude.


MA SOLITUD

He dormit tan sovint
amb la meva solitud
que me n’he fet quasi una amiga
un dolç costum
no m’abandona ni un moment
fidel com una ombra
em segueix aquí i allà
pels quatre costats del món
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud.

Quan ella es fica dintre del meu llit
fa seus tots els llençols
i passem llargues nits
tots dos cara a cara
de veritat que no sé fins a on
arribarà aquesta complicitat
si caldrà que m’hi acostumi
o que reaccioni
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud.

Amb ella he après tant
que m’han caigut les llàgrimes
si algun cop la rebutjo
ella no es rendeix
i si prefereixo l’amor
d’una altra cortesana
ella serà fins al darrer dels meus dies
la meva última companya
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud.

No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud.



1 comentaris:

Duc Engrescador ha dit...

Preciosa, Lluís, tant la versió francesa com la teva traducció.
Aquesta és una de les moltes cançons que cantava, acompanyat de la guitarra, quan era a casa meva a Maçanet,amb la meva solitud.

Molts records!

DUC ENGRESCADOR