SENSE TÍTOL

Des del dimecres que he estat absolutament incapaç d’escriure una sola línia per a aquest blog. I la veritat que no és que no ho hagi intentat. Per una banda, a determinades hores de la nit, que és quan normalment em poso a trastejar amb l’ordinador, resulta que acostumo a estar bastant cansat. Aquesta setmana, aquesta sensació –més aviat realitat- de cansament ha estat molt, molt més intensa. Se’m tancaven els ulls, de vegades fins i tot em dolien. I la ment completament en blanc, incapaç de poder-vos dir ni la més petita cosa amb un mínim d’interès. Clar que podia haver escrit les quatre parides que havia fet al llarg del dia. Però... si tot consisteix a explicar quatre bajanades del tipus “he hagut de tornar a casa a agafar les claus del cotxe, perquè amb les presses, me les havia deixades”, crec que fet i fet, és molt millor passar olímpicament i esperar pacientment que l’”olla” funcioni millor.

No sé a què es deu, tot això. Potser siguin els canvis constants en la climatologia. Hem tingut de tot, aquesta setmana: sol, pluja, una miqueta de calamarsa, núvols, calor, fresca, vent... Als nens se’ls ha notat moltíssim (ja sabeu que són un baròmetre): moltes ganes de fer tabola i treballar més aviat poc. En fi...

A veure si aquesta situació es normalitza una mica i puc recomençar les meves entrades amb un cert aire d’interès. Perquè el que és ara...

Per amorosir l’espera us penjo la lletra i la música d’una de les cançons de Mecano en què parla de les drogues. Ja m’imagino que la deveu conèixer, però sempre va bé parar-se a reescoltar i potser captar algun significat nou que en el seu dia potser se’ns va escapar.

Procureu gaudir del vostre camí, encara que de vegades sigui difícil.

Barco a Venus

Dices que siempre estás viajando
pero me estás engañando.
Yo sé que tú estás solo
y que no sales de tu cuarto.

Las luces de la calle
te hacen daño cuando sales
porque tu mundo es otro
mucho más oscuro.

Déjalo ya,
sabes que nunca has ido
a Venus en un barco.
Quieres flotar
pero lo único que haces
es hundirte.

Sabes que pasas por la vida
sin salir de tu mentira,
que muchos alimentan
y que crece día a día.

La mafia te persigue
y te coge la policía.
Te encierran y te sueltan
y todos te dicen:

Déjalo ya,
sabes que nunca has ido
a Venus en un barco.
Quieres flotar
pero lo único que haces
es hundirte

boomp3.com