dimarts, 1 d’abril de 2008

EN BLANC

Aquest post l’he començat avui un munt de vegades i no hi ha manera que em surti res que m’agradi mínimament. Deu ser la tramuntana! (que té la culpa de tot)

Així que, si no us sap greu, ho deixaré per una altra estona.

Avui m’acomiadaré de vosaltres amb aquell memorable final d’un dels poemes de Rosselló-Pòrcel que diu (el cito de memòria, i sovint em falla):

“La meva vida es lliga per sempre a tu

Com en la nit les flames a la fosca.”

Sens dubte, és una bellíssima imatge.

Que els nens que som dormim en pau,aquesta nit.