dimarts, 29 d’abril del 2008

POBRE SUSPENSIÓ!

Amb el vostre permís, avui penso tallar (momentàniament) la línia temàtica que conforma aquest blog.

I és que ja fa temps que tinc al de queixar-me obertament d’un tema que tot i semblar de poca importància (la importància d’una cosa sempre ho és en funció de “amb què la comparem”), per mi sí que la té.

Els que us desplaceu amb cotxe haureu vist i patit (suposo) pels carrers dels nostres pobles i ciutats unes bandes de ciment que travessen el carrer de punta a punta, formant una petita muntanyeta. Bé, això de petita és un dir només: en algun casos sembla un element per practicar l’escalada.

No sé qui va ser el gloriós prohom que va tenir la genial idea de posar aquests obstacles enmig del carrer (Algun polític, segur. Quan després d’enganyar-nos i de robar-nos tenen alguna estona lliure, es posen a pensar noves maneres de tocar-nos els collons).

Aquest tocadallonsis, tot content d’ell mateix devia pensar que d’aquesta manera obligaria els conductors a anar a una velocitat adequada per llocs molt concorreguts de vianants.

Les males idees sempre tenen copiadors. Mare meva! En els darrers anys han sortit com bolets: N’hi ha arreu.

El límit de velocitat en nuclis urbans acostuma a ser de cinquanta quilòmetres l’hora. Pobres de vosaltres i del vostre cotxe si sou tan temeraris de pujar a aquesta velocitat a una d’aquestes muntanyes! Si voleu que la suspensió del cotxe no se’n ressenti, en la majoria de casos heu de parar el cotxe. Sí senyors i senyores, fer un stop ben fet. Cotxe parat. Immòbil. Quiet. I arrencar en primera molt i molt dolçament.

Una puta merda, de veritat.

Però a més us diré una cosa: aquests obstacles han de ser perfectament visibles. D’una banda hi ha uns metres abans una senyal vertical que ningú no veu, igual que no veu les quatre-centes mil senyals de tràfic, una darrere d’altra o al costat de l’altra que hi ha en totes les ciutats. D’altra banda, l’elevació, o pujada, o esglaó, o muntanya,o... digueu-li com vulgueu, ha d’anar pintada (sempre he vist unes marques angulars de color blanc). Els ajuntaments ens estimen tant, però tant, que només es recorden de repintar-les al cap d’unes quantes setmanes que la pintura anterior ha desaparegut totalment.

Considero que aquest sistema de fer reduir la velocitat, només pot produir més accidents dels que vol evitar. Pregunto: per què no posen bandes sonores o qualsevol altre sistema que no posi en perill la integritat del conductor i el bon estat de les peces del seu cotxe?

Sóc partidari que els cotxes respectin la velocitat establerta als carrers, on cada dia hi ha més nens que surten disparats darrere d’una pilota, i més vianants despistats que travessen per on els dona la gana. Però els que són responsables del tràfic dins dels nostres pobles i ciutats farien molt bé d’eliminar aquesta merda de sistema antivelocitat que s’han inventat perquè és absolutament perillós.

Hi ha alternatives, senyors. Pensin, pensin! A veure si els nostres calers, dels qual cobren el seu sou, serveixen per alguna cosa digna del sentit comú.