dissabte, 3 de maig del 2008

CALMA...



Bé... comença a ser hora de deixar de banda per una estona el poder contemplatiu de la meva ment i del meu cos davant d’aquesta meravellosa primavera i retrobar-me una mica amb vosaltres.

Després de les astènies primaverals, es veu que ve l’exaltació pura i plena de tot plegat. M’he dedicat a passar uns dies gaudint de tot plegat: dels colors, dels aromes, del menjar, de la lectura, del silenci, de la tranquil·litat, dels dies de festa... Espero que vosaltres hagueu fet els mateixos passos.

A part de passar-ho bé, amb calma, no us puc donar gaire més informació, perquè, la veritat, és que no n’hi ha. I això ho trobo fantàstic. És com una mena de buit existencial-primaveral, però sense angoixes ni preocupacions de cap mena, més aviat tot el contrari: alegria i gaudiment davant de les petites coses, despreocupació absoluta pels problemes que tan sovint ens volen amargar la vida. Viure en pau, i si hi ha algun problema... ja se solucionarà! (Preocupar-se tampoc farà que el solucionem, oi?)

Us penjo dues fotos. Una, la primera, és una foto que li vaig fer al Mark quan va venir. Tot un crack, en Mark: ni les cabres salten tan bé les roques granítiques de Maçanet com ell. La segona correspon a una vista de les cases de Mç des del Vial.

L’ocell comença a trobar l’energia perduda per seguir volant.