dimecres, 21 de maig de 2008

DE MALA HÒSTIA


No sé si al llarg del dia he tingut mals pensaments. De fet, sí que puc dir que he tingut un dia d’un mal humor molt pujat de to.

Tenir molta paciència no vol pas dir que aquesta sigui inesgotable. El got, amb el temps es va omplint, es va omplint, cada cop és més ple... i jo tranquil, que no passa res. Però sempre tard o d’hora arriba un dia en què el got acaba per sobreeixir amb la darrera de les gotetes (o gotasses). Llavors la paciència de sant se’n va de cop a la puta merda. I heus aquí que aquell xicot pacient, una mica santet, que sempre busca solucions pactades, té ganes de guerra. Bé, de guerra, exactament, no. Perquè la guerra té unes connotacions que a mi ja sabeu que no m’agraden gens. “Som gent pacífica i no ens agrada cridar”. Però sí que té unes ganes immenses d’abocar de cop tot allò que per discreció ha anat callant durant molt de temps. Fa plans, planteja estratègies, parla sol, prepara el discurs, es prepara, s’entrena per quan arribi el moment.

Té ganes de gresca, de reparar els silencis que s’ha empassat durant molt de temps.

Això, no és pensar malament, oi? Això no és tenir mals pensaments, oi? M’agrada pensar en positiu. Però anar aguantant les bufetades no és pas la raó de la meva existència. De tant en tant, i sobretot quan el got ja vessa, s’han de posar collons a la cosa i dir prou. PROU.

Tingueu tots una bona nit.

1 comentaris:

Jaume ha dit...

Si.

A vegades cal treure tot allò que es duu a dins i que has anat covant.

Per què no ho fem abans? La nostra manera de ser? Por? Educació

A vegades cal treure- ho, ser egoïstes, i alleujar.


The King of the road.