dissabte, 5 d’abril de 2008

TEMPS


No. Les arrugues que veig cada matí no són lletges;

Només són el senyal que ens avisa, tal volta amb cruesa,

Que ens fem grans, que ens fem més que grans.

Aquestes arrugues no són res per elles mateixes,

I en tot cas, haurien de ser el penjoll de la noblesa.


Malenconia d’etapes passades, no sempre boniques,

Però per conegudes, estimades, enyorades.

El passat durant l’ara no existeix, se’l va endur els temps.

Inútil plorar la joventut perduda. Només Ara és aquí.


Així que beneeixo aquests solcs de la meva cara

I tot i que les modes les vulguin anorrear, sens dubte

Són el meu present, només presentació d’allò

Que ha arribat a ser i del que serà i que encara no és.