dilluns, 28 d’abril del 2008

JUSTÍCIA? (!!!)

Si us hi heu fixat, sembla que els humans en sabem un munt, sobre la justícia. “Això no és just” acostuma a ser una frase estandarditzada, se la sent arreu, pronunciada per llavis de totes les edats, colors i cultures.

Sembla que la vida humana està molt lligada a aquest sentiment de “no és just”, de quelcom com si les coses no fossin com sembla que haurien d’anar. I efectivament, mirar la vida com una mena de paradís terrenal on regnen la justícia i sobretot el “sentit comú” sembla, segons les nostres pròpies experiències, d’un infantilisme i una manca de pragmatisme que en cap cas ens pot portar enlloc.

La justícia en el nostre món és un ideal, quasi una utopia. O una autèntica utopia,completament inabastable. Igual que la fraternitat, la igualtat, la llibertat...

Vivim en un món completament injust, en totes les seves formes i maneres. I això, amics meus, no crec pas que ho pugui canviar ningú.

Els humans acostumem a donar les culpes de tot això a la Força Creadora (digueu-li com vulgueu, suposo que ja m’enteneu), com si Ell no tingués res més a fer que estar pendent d’uns egoistes que només el necessiten quan vénen mal dades.

Com a Idea, la justícia és una paraula sublim, però només això: una paraula, una idea. És allò de “qualsevol semblança amb la realitat, és pura coincidència”

A veure, nois.

És just haver de passar gana, quan d’altres llencen el menjar?

És just que si no tens diners per pagar una clínica privada, la teva vida pugui córrer perill perquè la sanitat pública és un autèntic caos?

És just que et tanquin (i això ha passat aquesta setmana) en unes dependències policials perquè t’han confós amb un delinqüent?

És just que puguis perdre la vida perquè uns nazis mancats de cervell et clavin una pallissa?

És just que a un noi de Terrassa, se’l condemni a dos anys i mig de presó per alteracions de l’ordre públic i “atentado” contra l’autoritat (el motiu de fons de la condemna sembla que ha estat l’haver cremat una sacrosanta bandera espanyola, motiu pel qual amb el nou codi penal a la mà sembla que no poden ficar a ningú a la presó, en tot cas sí que és factible una multa)?

És just que un/una adolescent rebi agressions, insults i de vegades una cara d’hòsties dels seus companys perquè no comparteix els mateixos gustos sexuals que ells?

És just que...? (poseu-hi els milions de coses que vulgueu).

Em fa gràcia quan els capellans diuen que si no fem bondat anirem a l’infern. Però, ¿és que encara no s’han adonat, que l’infern és aquest cony de societat de merda on ens ha tocat viure?

I tots som molt bons: demòcrates, bons ciutadans, excel·lents pares i mares de família, comprensius amb els altres, entenimentats, justos, amants de la llibertat, solidaris... I una merda! Una colla d’hipòcrites, és el que som (la majoria). I després ens queixem.

(He rellegit l’entrada i m’he adonat que avui el temps primaveral sembla que m’ha posat de mala hòstia. Espero que ningú dels que ho hagueu llegit us ho prengueu com un atac personal. De fet, he fet una generalització. No teniu perquè veure-us-hi esmentats.

Sigueu justos i feliços.