divendres, 11 d’abril del 2008

SEMPRE SOU IMPORTANTS


Sóc important? Ets important?

Bona pregunta.

Potser cal primer de tot tenir clar què és això de ser important.

Ser important vol dir ser famós?

Ser famós vol dir ser important?

D’entrada, no sembla que la primera pregunta hagi de ser contestada a la lleugera, com si ens sabéssim la lliçó. Respondre sí o no molt ràpidament en aquest cas ens pot portar a error. Crec que aquí valen tot un seguit de matisacions (que n’és propi dels “peixos”, això que estic escrivint!)

Tornem-hi: Què vol dir ser important? No crec que vulgui dir que la gent et conegui, ni que t’admiri, ni que t’envegi, ni que conegui més o menys els detalls més superficials de la teva vida. Això podria ser un famós, però no un important.

Important és un fill per a uns pares; important és un amic dels de debò; important és algú que amb una frase escollida dita en el moment oportú, et canvia la vida; important és aquella persona que t’ha fet mal i gràcies a això t’ha fet créixer (sembla una contradicció, això, oi? Sí, crec que un fill de puta pot arribar a ser molt important en la nostra vida)... Algú important és doncs qualsevol persona que, per bé o per mal ha marcat un senyal de foc en les nostres vides. I no cal que sigui ningú especial, que tingui un do concedit pel cel, o que tingui estudis superiors. (Encara que de vegades sí que les persones que són especials per a nosaltres tenen algun tipus de do, encara que elles no ho sàpiguen).

Em preguntava abans si JO era important. No sóc important per mi mateix. Crec que només sóc important en tant que per algunes persones sí que sóc important (de la mateixa manera que algunes persones són importants per a mi, entre elles moltes de les que llegiu aquesta entrada).

Hi ha qui diu que no és important. Crec que tots som importants (reitero que la importància d’una persona envers les altres es pot donar tant en positiu com en negatiu, però és igual, perquè els efectes a la llarga sempre són positius).

Veig que molta gent quan parla d’importància, s’està referint coses tan poc interessants i transitòries com el poder, la glòria i la fama. Aquestes coses es tenen (si es tenen) mentre duren i prou. Hi ha quantitats de cecs que aspiren només a aquest tipus d’importància, perquè pensen que això és el mateix substrat de la vida. Per mi, van molt equivocats.

Crec que una de les coses que ens poden omplir en aquesta vida és ser importants. No pretenc ser important per a tothom, això és una bajanada, en el meu cas. Només certs personatges d’un nivell evolutiu excepcional com Mitra, Jesús, Buda, Francesc d’Asís, Teresa d’Àvila, i d’altres han aconseguit aquesta importància global. Només que siguem importants per a un grup de persones, per petit que sigui, i que ho creguem amb tota la modèstia, ens obre les portes a pensar que la nostra vida comença a tenir sentit.

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Lluís amic meu a Bloctecnia tinc un premi per tu, espero t'agradi. Els amics son importants!