dimecres, 23 d’abril de 2008

PARLANT DE LLIBRES I ROSES TOT FENT UN TALLAT


Hola, gent.

Després de parlar de guerres, i aprofitant que avui a tot Catalunya se celebra la diada de Sant Jordi, em ve de gust fer-hi alguna consideració

Reconec que avui no m’he dignat comprar cap llibre. Cap. Pecat mortal de l’església dels intel·lectuals.

-I com pot ser això?

-Sí, mira, va com va.

-Però tu. que t’agrada tant llegir llibres... Precisament avui... No n’has comprat cap?

-No no.

-No ho entenc. I per què?

-Primer de tot, perquè m’agrada portar la contrària. No m’agrada anar a remolc de ningú. I quan veig que molta gent espera a comprar l’únic llibre que llegeix (si ho fa) durant l’any el dia de Sant Jordi, doncs em planto i em dic que compraré el llibre quan a mi em doni la gana.

-Però els llibreters bé han de viure. A més, avui venen el trenta per cent de la facturació de tot l’any.

-Tens raó. Però no pateixis, que al llarg de tot l’any ja els “faig el gasto”. A més, a mi em sembla collonut que avui la gent s’acosti als llibres i als autors. És magnífic. Però seria més magnífic encara si tota aquesta gent s’hi acostés molt sovint, cosa que la majoria sembla que no fa. Si hem de fer cas de les estadístiques, l’índex de lectura al nostre país per habitant i any està per sota dels que tenen molts estats europeus.

-Clar, ja ho entenc. No et cal una festa cívica per impulsar-te a comprar i regalar llibres. Ho fas tot l’any.

-Ho has entès, noi.

-I la rosa?

-M’agraden els detalls. Sí, sóc molt detallista, especialment amb els amics i les persones que estimo. Però ja t’he dit que no accepto pressions: no m’agraden els “dies de” (els enamorats, la mare, el pare...) M’agrada fer regals, i m’agrada que sigui una sorpresa. Així que qualsevol dia és bo per regalar una rosa (o un ram de roses, millor!) a qui estimes.

-Però no és el mateix, home.

-Potser no, però mira: cadascú amb les seves manies. I tots tan amics.

-Tu sí que vius bé!

-Home, mira qui parla, el king of the road!

-Què dius, ara! Mira que encara no n’he fets ni tres-cents mil.

-I tu què? Has comprat llibres, avui?

-I tant! Un per a la meva senyora, aquell que duies l’altre dia, “La lladre de llibres”, i un altre per a mi, l’últim de l’Eduardo Mendoza. Aquest escriu en castellà. Segur que no el van convidar a anar a Frankfurt!

No. Segur que no. Fa temps que no he llegit cap llibre d’ell. El seu “La ciudad de los prodigios” em va encantar. És del millor que he llegit sobre Barcelona.

-Escolta, hauríem d’anar tirant cap a l’escola.

-Sí, ens haurem d’anar aixecant.