divendres, 29 de febrer de 2008

SOL


Avui he parlat amb la meva cosina Sol.
La meva cosina viu a Cantabria, a Ramales.
M’agrada molt parlar amb ella, i ho fem sovint,
ara que parlar per telèfon és barat. Je! Recordo
aquells temps que per parlar via cabina de Sant
Celoni a BCN et baixaven quatre monedes de
vint duros en cinc minuts.
La cosina Sol va ser una retrobada d’ara fa dos
anys.
La darrera vegada que ens havíem vist, ella tenia
nou anys i jo quinze.
El temps va passar, i per aquelles coses de la
distància, no ens vam tornar a veure fins ara
fa dos anys. Una dona encantadora. Tot i que té
les seves raons per estar depre, tots dos riem molt.
Dona gust estar al seu costat. De vegades plora,
I procuro fer-la riure. Li dic que amb tants anys de
sequera de nòvios que l’ajudaré a buscar-ne un.
Llavors riu com una boja. M’encanta.
L’estimo molt, la meva cosina.

Soledad, eres un Sol, mi amor…