TORNEM-HI, AMB LA FELICITAT

Aquests darrers dies estic fascinat amb la lectura d’un llibre que vaig permetre deixar-me a mi mateix (sense permís, perquè ell era a Egipte) de la biblioteca personal de l’amic Sembrador.
El llibre en questió (i que us recomano de tot cor), es diu “La brúixola interior”. Escrit per Àlex Rovira Celma i publicat per Ediciones Urano (Empresa Activa).
Com que en un del capítols parla de la felicitat, i éssent aquest un tema que sabeu que m’agrada, ja que n’hi he dedicat un parell d’entrades, us el copio, a veure si us agrada i d’aquesta manera us animeu a llegir tot el llibre, que de veritat, és molt bo.

Benvolgut cap i amic:
Deia Jorge Luis Borges que “el pitjor dels pecats és no haver estat feliç”. I tenia tota la raó.
Els diccionaris defineixen la felicitat com “l’estat d’ànim que es complau en la possessió d’un bé...”. Quan llegeixo aquesta definició penso: “Quin horror! És una definició fàcil i vulgar, perquè associa la felicitat amb la possessió d’objectes, de productes!”
La gran majoria de nosaltres ens hem empassat en algun moment de la nostra vida que la felicitat arriba quan estem carregats de coses. Ens hem cregut que la felicitat és això: complaure’s en la possessió d’un excés de béns, en el sentit econòmic i acumulatiu del terme.
Tenir, tenir i tenir, fins que ens oblidem de ser.
Fixa’t en això:
Hi ha qui gasta diners que no té comprant coses que en realitat no necessita i que no es pot permetre, tenint en compte la seva situació econòmica aquí i ara, i ho fa per satisfer necessitats ja satisfetes, per aparentar el que no és davant persones que no coneix o que no li cauen bé, acumulant massa coses, tantes que no li caben a casa i que ni tan sols farà servir, afegint a aquesta equivocada recerca un greu endeutament financer i una considerable neurosi.
Finalment, compra tantes coses que... ha de vendre la seva ànima per pagar-les! La felicitat té a veure ambla possessió d’una altra mena de béns. Béns de l’ànima o béns de l’ésser: tranquil•litat, temps, energia física, amistat, bona companyia, salut, projectes de vida, feines que ens apassionin... Jo ho veig així...
És molt més que simplement aconseguir “alguna cosa” Diria que la felicitat és el plaer de viure gaudint d’allò que es fa dia rere dia, instant rere instant, aquí i ara.
I si, a més, allò que fas es converteix en el teu mitjà de vida, la teva manera d’obtenir recursos... aleshores és el màxim!
Crec amb fermesa que la felicitat és aquesta sensació que la meva vida té una direcció i un sentit, que la guia una brúixola interior. Aquesta sensació tan acollidora de no estar perdut perquè em trobo en un camí en el qual em sento bé amb mi, i no em calen muntanyes de coses materials que em completin, que tapin forats de la meva ànima.
Per tant, crec que cal plantejar-se si la nostra vida té direcció i sentit.
Tenir una direcció implica...
...moure’s per un camí, o seguir un rumb;
...assumir que hi ha algú que dirigeix, que marca aquest rumb;
... i sobretot, tenir una llar, un lloc on trobar-te amb el teu ésser i amb aquells qui estimes.
La pregunta “quina és la meva direcció a la vida?” pot, aleshores, interpretar-se de tres maneres:
-Cap a on vas?
-Qui et dirigeix, qui és el teu guia?
-On és la teva llar, el teu amor, la teva vida?
I pel que fa al sentit també hi ha molt a dir. Dotar d’un sentit la teva vida suposa, abans que res, tenir la capacitat d’adonar-te d’allò que passa i de donar-hi un significat. Aleshores la pregunta “quin és el sentit de la vida?” pot traduir-se com:
-Quin és el significat que li dónes a la vida?
-Ets conscient de què passa realment a la teva vida?
Totes aquestes qüestions, tant les que fan referència a la direcció de la vida com al seu sentit, es poden resumir en una:

PER QUÈ VIUS?

Ningú no pot donar per tu una resposta ferma, senzilla i serena a aquesta pregunta.
I quan ets capaç de respondre-la... és quan resulta molt fàcil definir els teus objectius, els passos següents.
Perquè a la teva vida li pots donar un significat, una finalitat, sigui quina sigui, però una: la solidaritat, el coneixement, la saviesa, la caritat, el plaer, la bellesa, el poder econòmic, el poder fàctic, la transcendència, la il•luminació... Cadascú pot triar el seu camí. I la sortida d’aquesta vida. Perquè cada sortida o final té un preu. Per a tu i per als altres. Per això val la pena ser molt conscient de l’elecció d’aquesta sortida o final. Per cert, sabies que “sortida” i “èxit” tenen molt a veure?, que “èxit” ve del llatí exitus, que significa ‘sortida’? Fixa-t’hi, a més, que en anglès “sortida” s’escriu exit...
Trobar la direcció i el sentit de la teva vida és un pas fonamental per a la definició de la teva noció de l’èxit, la qual cosa no és senzilla. Cal temps, cal reconèixer-se, escoltar-se, estar atent, tenir paciència, perseverar. Perquè la definició de la direcció, i del sentit de la vida no arriba de sobte, per il•luminació, com un flaix, ni tampoc perquè algú que diu que t’estima et xiuxiuegi a cau d’orella...No!
Arriba com a conseqüència del treball de trobar-se amb un mateix o una mateixa en allò més íntim, en el fons de nosaltres, en l’essència de l’ànima, en la “veueta interior”.
Per tant, si la felicitat consisteix a trobar la direcció i el sentit de la nostra vida...
...no creus que hauríem de començar a caminar cap a la seva recerca?
...no creus que hauríem de fer alguna cosa?
O potser ja ho estem fent?
(...)