divendres, 22 de febrer de 2008

AJUDA

Em passa sovint. Suposo que a vosaltres també.

Em sap greu que algú tingui problemes. Per això intento posar el meu gra de sorra en donar no una solució al problema, perquè en la majoria de casos això s’escapa de les meves possibilitats, sinó una paraula amable, un gest d’afecte, un detall moltes vegades molt minso però que crec que pot fer un bé extraordinari a l’altra persona.

Però amb això i tot, veig els problemes de la gent, el seu dolor, les seves angoixes, amb una frustració total. Sento com si, en no poder fer res de prou gran per canviar la seva situació, els petits gestos que pugui fer no servissin de res. Ja sé que no és això, o si més no, bé que m’ho diu la raó, que no hi puc fer res més. Però és clar, no és una qüestió del deure, sinó més aviat una qüestió dels sentiments.

És fotut això de voler ajudar i no poder fer-ho o no saber com fer-ho. (Perquè de vegades, ficar-hi la pota és molt fàcil).

En fi... no sé com ho veieu, vosaltres, això. Si us sembla bé, us animo a opinar i dir el que vulgueu.

4 comentaris:

Fox ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Tiz ha dit...

Muchas gracias por el comentario.
saludos

Tojagal ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ANNA ha dit...

Jo no crec que els petits gestos no serveixin per rès.
Una sola mirada,tocar encara que sigui lleugerament a la persona afectada,serveix per transmetre tantes coses...
Com bé dius no tenim les solucions però sempre ens queda la comprenssió i la solidaritat