dimarts, 26 de febrer de 2008

MASCULÍ? FEMENÍ?

Avui deixaré que les paraules surtin per elles soles; per tant haureu de perdonar el desgavell d’idees que això pot provocar. Em ve al cap allò del principi masculí i femení que fa cosa de mitja hora he llegit en un blog. No n’acabo d’estar gens convençut. Les ànimes no són masculines o femenines, no s’atreuen en funció del seu sexe. Les ànimes tenen sexe? ¿Vol dir que no estem projectant la nostra pròpia visió del món cap a estats o realitats que depassen la nostra pròpia dimensió? Un cos pot ser maculí, pot ser femení, ja que els sexes en principi (en principi!) i des de l’òptica humana van ser fets per a la perpetuació de l’espècie. L’esperit no s’ha de perpetuar: recordeu que l’energia només es transforma. És allò del sexe dels àngels. I si parlem de “principis” (actiu-passiu, lluitador-conservadora...), em sembla que l’ànima hauria de ser “plena, completa”, es a dir,crec que deu gaudir de totes les propietats simultàniament; per tant, des del punt de vista de “principi masculí” i de “principi femení”, hauria de ser en tot cas hermafrodita, és a dir, hauria de tenir ambdós principis.

L’Ocell reivindica la tendresa, actiu atribuït a allò que és femení.

L’Ocell reivindica la força, actiu atribuït a allò que és masculí.

Amb la tendresa i la força dibuixades a les seves ales transparents, l’Ocell de Vidre aixeca el vol i planeja cap a espais de llibertat i de plaer.

Perquè el pare és el fill, perquè el fill és el pare, perquè la mare és el pare, perquè el pare és la mare, perquè la mare és el fill, perquè el fill és la mare.

“Jo sóc l’ombra que camina al teu darrera, i que miro que no equivoquis el camí” On ets, no et veig, però sento la teva mà que em porta. Em sento segur al teu costat. No em deixis. Tinc por d’estar sol.

Endinsem-nos en els vells camins de fosca perquè al final hi trobarem la llum.