dimarts, 5 de febrer de 2008

LA LECTURA I ELS JOVES LECTORS

Fer un post general sobre els llibres i la lectura seria una feina veritablement inacabable. De fet, sobre aquest tema se n'ha escrit molt.
Així que em centraré en la literatura adreçada a la mainada i a la gent jove, que per raó de feina crec que en puc dir algunes cosetes.
Fa temps que sentim a dir que el nostre jovent en general no llegeix. Ja fa uns anys es confirmaven aquestes dades en un estudi de la Universitat de Girona. Posteriorment, alguns informes forans sembla que anaven en la mateixa direcció. I si realment aixequem la vista, podem constatar que, tot i que sempre hi ha honroses excepcions, en general als nostres infants i adolescents els costa llegir.
Sempre podem donar explicacions més o menys plausibles sobre aquest fet: baix nivell cultural de les famílies, preferència pels mitjans audiovisuals, que s'han fet els amos absoluts de tot, temps que requereix la lectura enfront del visionat d'una pel.lícula, tendència a esforçar-se el menys possible... En fi, tot un seguit de coses que en part, i només en part expliquen (i encara d'una manera superficial) aquesta poca tirada dels nois a llegir.
A veure, la meva pràctica com a lector i com a mestre m'ha portat a les reflexions següents:
Primer. L'ús i el gaudi de la literatura comença quan l'infant és petit. Estic absolutament d'acord amb el Daniel Pennac en que el procés lector comença com un procés auditiu, és a dir escoltant. Hi ha societats en què la transmissió de la literatura és un valor cultural que ha perdurat a través dels segles. La nostra societat està deixant de banda cada cop més aquest sistema d'explicar contes, rondalles, poemes, llegendes... Abans els pares, els avis, els oncles ens explicaven totes aquestes coses (i les batalletes de la guerra) i nosaltres escoltàvem embadalits.
Han canviat, en aquest sentit, els nens i les nenes actuals? Gens ni mica. Feu la prova. Explique-los un conte i si ho feu bé, teatralitzant i tot, posaran uns ulls com unes taronges i seguiran la vostra narració amb tot l'interès del món. I com els nens d'abans, us en demanaran un altre, i un altre, i un altre.
Algú pensa que els contes són només per a nens petits. No fotem! A tothom li agrada que li expliquin històries, fins i tot als adults. Qui es nega a sentir una bona història? Això sí, és convenient adaptar el contingut a l'edat de l'auditori. Expliqueu una història de por, però de por, de por, a un grup d'adolescents i ja veureu si els agrada o no. Feu la prova....!
Pennac afirma que quan el nen aprèn a llegir és quan perd el paradís en el que havia viscut fins aleshores. És el moment en què el fan renunciar a "escoltar" contes i ha de començar a "llegir" contes. Al principi és interessant, sobretot si té la mare al costat que l'ajuda a fer la descoberta del que volen dir tots aquells símbols, però...
Segon. Els pares i l'escola (i el Departament, o el Ministeri, o qui cony sigui) tenen la dèria d'una paraula màgica: la "lectoescriptura". El nen ( o la nena) han d'aprendre a llegir i escriure. I quan més aviat, millor. Tots, o la major part dels esforços des de preescolar fins al cicle inicial van encaminats en aquesta direcció. Que em sembla bé, deixem-ho dit.
Entre els quatre i els set anys aproximadament, els nens aprenen la descodificació del llenguatge escrit. Molt bé. Perfecte. A casa l'ajuden, llegeixen amb ell (no sempre...). Tot perfecte. Fins aquí. Stop.
I què passa després? Currículum. Hem d'aprendre més coses: hem de saber les taules de multiplicar, hem d'aprendre una mica d'informàtica, hem de fer els glopeigs de fluor, hauríem de fer Educació Vial, molts projectes, matemàtica manipulativa, anglès, francès, castellà, expressar els propis sentiments, aprendre hàbits de comportament i d'estudi, jugar, fer Educació Física, aprendre a conviure... I encara, de postre, gaudir de tot un seguit d'activitats extraescolars, colònies, sortides, esport, playstations i campaments d'estiu.
Pregunta: hi ha temps per llegir?
Una altra pregunta: Davant d'aquest allau d'activitats i aprenentatges (i m'he deixat els deures i la tele!) el nen es mostra predisposat a agafar un llibre de lectura?
Seguirem demà.

10 comentaris:

Tiz ha dit...

uy... a algunos aún hoy nos explican o nos leen algún que otro poema que han descubierto sus abuelos en sus libros más viejos...

Depende de la importancia que se le da, a mis hermanos y a mi, dessde pequeños nos han enseñado a disfrutar y entender la lectura, no ha leer porque si...

Claro, que tampoco es muy normal hoy en día. Ahora que lo pienso...

Tengo recuerdo de que con diez años aún me leía mi abuela algún que otro capitulo del Principito, cuando estábamos aburridos en casa...

Saludos!!

Lluís ha dit...

Afortunado...!
Un abrazo.

Joan Arnera ha dit...

Hola lluís
Et torno la visita al meu bloc, i el comentari. Jo no coneixia el teu, però ara ja el conec (i t'enllaço amb alegria) i m'agrada... els blocaires més polititzats com jo de vegades ens ofusquem amb els blocs de política, però sempre fa bo de conèixer-ne d'altres que toquen temes diversos. Veig que en el teu hi són molt presents els interessos literaris, així com el món de l'educació (per cert que de blocs de mestres n'hi ha uns quants, alguns de ben interessants!).
El post d'avui m'ha fer recordar quan, de petit, mentre feieme viatges amb cotxe, mon pare tot conduint ens explicava (a mi i a ma german) la història de Jason i els Argonautes... un bon record!
Salut!

YOLANDARG ha dit...

Per la meva experiència amb les nenes et puc donar tota la raó amb quasi tots els punts de la teva "exposició"...

Torno de treballar ,cansada, amb més ganes d'estirarme al sofà a escoltar una bona música , o a tocar el clarinet per desfogar-me o simplement a escoltar el silenci (això últim és quasi una utopia...)però no... avui pot tocar ajudar a preparar l'examen d'anglès o a estudiar per la prova de "coneixment del medi" o el dictat de català o les taules de multiplicar... això abans de l'obligada lectura diària (obviament multplicada per dos) que més que un gaudi acaba essent una obligació per signar el maleït full de control de lectura(en això no puc estar d'acord amb tu, no em sembla un sistema ni tant bo ni tant eficient com diuen...)... i això que elles ho fan de força bon grat sino ja no sé!
NO TENIM TEMPS!!!!

Però amb tot ,és un moment especial quan seus amb elles i et llegeixen un conte, i et van comentant o pregunten les seves inquietuts o dubtes... No parlem ja del moment del conte, solicitat insistenment com si d'un premi es tractés ,éssent la majoria de vegades històries sense massa "estètica ni contingut" però plenes de complicitat i imaginació...!
Vaja això és el què puc aportar de la meva experiència i així ho he volgut compartir amb aquells que compartiu amb nosaltres les seves inquietuts ,com si d'un llibre es tractés...

Una abraçada

Lluís ha dit...

Estimada Yolanda,
saps que en el sentit que tu m'expliques t'he de donar la raó. Malauradament vivim en un cony de societat d'allò que en diuen el "benestar" (deu voler dir: "estar bé", oi?) Dubto molt que haver de renunciar a tantes i tantes coses que ens fan créixer com pot ser tenir temps per a nosaltres i per als nostres fills, per gaudir de la bona conversa amb els amics, en mires a treballar i treballar i treballar i tirar endavant, perquè tot és molt car, i a més hem de pagar la merda d'hipoteca i els rebuts de la contribució i els rebuts del cotxe i les assegurances i la llum i eltelèfon i, i, i...sigui "viure bé". Crec que vivim en una mentida fastigosa, que ens volen fer creure que som una mena de déus que ho podem assolir tot, quan en realitat, de vegades molts pares ja no els queda ni esma per estar una estona pendent dels seus fills. Quina merda!
Molts petons.

Lluís ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Gonzalo («Darabuc») ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Ben bé, no hauríem de deixar de llegir mai. Llegir per a un altre és una carícia, i no que no en tenim mai temps, per desgràcia. El passatger pren el lloc de l'important, la carrera diària el lloc de la carrera de fons... I tanmateix, hi ha un renaixement de la narració per via dels professionals, inclosa la narració per a adults. No sé si sóc optimista, però amb la disolució de la família tradicional, la societat sembla estar buscant un altre via per a no perdre (del tot) l'oralitat. Fa poc em va arribar la notícia, per exemple i a tall d'anècdota, d'un grup de lectura en veu alta que porta ja més de tres anys en marxa i fins ha buscat la manera d'aprendre d'un actor (són lectors per afició, no per professió).

Ara bé, és cert que abandonem els nens massa d'hora a la seva lectura. Hem de seguir llegint amb ells i per a ells, fer-ne una experiència viva i teatralitzada, sense tanta vergonya. Perquè perdem la vergonya amb els petits, i de seguida que creixen una mica els la restaurem. I encara ens necessiten... De fet, jo he tingut grups de nanos de deu anys escoltant embadalits contes d'ogres, que probablement, llegits per ells mateixos els haguessin arribat la meitat (són "contes de petits", etc.). En la narració oral hi ha una màgia especial, que no es pot deixar perdre, i no cal ser un actor per a fer-ho en l'àmbit de la pròpia casa, i en el possible, també de l'escola.

Cordialment,

Gonzalo

Lluís ha dit...

Gràcies pel teu post, Gonzalo. Ja et pots imaginar que coincideixo absolutament amb la teva opinió. Trobo meravellós això que expliques de grups de lectors impenitents que volen fer una transmissió oral de la lectura.Genial! Alguna cosa d'aquestes -potser no ben bé això, però que s'hi assembla- em balla pel cap de fer per aquí dalt, a Maçanet de Cabrenys. de moment només són bones intencions, però, qui sap? Potser algun dia d'aquests el que de moment no és més que un desig, una idea encara no massa delimitada, algun dia es torni una realitat palpable.
He entrat al teu blog, i he estat xafardejant-lo una mica per sobre. Em sembla molt interessant. Prometo que dedicaré les estones que calguin a fer-ne una lectura tranquil·la i atenta.
Igual que has fet tu, em fa plaer posar un enllaç a la teva pàgina des de "L'Ocell de Vidre".
Seguirem en contacte. Germans en la lectura, jeje.
Que ens vagi tot molt bé.

Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Sort si t'animes, o us animeu. Jo he vist grups de lectura en veu alta força diferents, que permeten tries una mica al gust: des de lectures lliures, d'una durada màxima, que poden incloure obra pròpia, a la lectura organitzada de tot un llibre més o menys clàssic. I ho he vist funcionar bé a un poble de 1.200 habitants, no necessàriament ens cal una gran ciutat, on sempre hi ha voluntaris per a tot. Potser també es podria fer a tall individual, amb lectures molt seleccionades, que animessin als altres a unir-se i fer colla. L'única clau que he vist important per experiència pròpia és la de la durada: val més que la sessió sigui breu i deixi amb ganes de més, que no pecar del contrari.

A part, gràcies per l'amabilitat.

Una salutació cordial.