dimarts, 26 de febrer de 2008

HOMENATGE A TERESA. PETIT HOMENATGE A L'OVIDI

Un dels més bonics i emotius poemes de l'Ovidi, que trobareu en el seu disc "A Alcoi" Aquesta història, tan tendra, tan extremedament humana, m'ha tocat sempre el cor.
Serveixi avui, com un íntim homenatge -compartit amb tots vosaltres- a aquesta figura, avui desapareguda, dissortadament, de la "Nova Cançó"
Ovidi: siguis on siguis, et recordem, et valorem, t'estimem.


Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.
Potser fou l'ultim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.
Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat ens instruíem
al seu voltant.
Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'antomia.
Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l'amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecats.
Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.
Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.
Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda.
dels infants.
Ara de gran comprenc
Tot el que per tu sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.
Com un record d'infantesa
sempre et recordaré, Teresa,
ballant el vals.


boomp3.com