dilluns, 25 de febrer del 2008

RELLEGINT ANDRÉS ESTELLÉS

Avui, us faig arribar un poema de Vicent Andrés Estellés (Publicat al “Llibre de meravelles”). Que el gaudiu.

TESTAMENT MURAL

El teu nom i el meu nom, escrits en la paret,

en aquella paret plena de cors i rúbriques,

en aquella paret de voluntats darreres,

mentre s’agonitzava de l’amor o la pena;

en aquella paret de la fosca escaleta,

entre paraules tendres i paraules obscenes,

paraules que parlaven d’un amor invencible,

paraules que parlaven d’un record en carn viva,

paraules que evocaven les nits de gaudi i pètals,

i la pornografia delirant d’uns dibuixos,

en una convivència que m’agrada pensar.

En aquella paret suada pels amants,

amerada d’amors com un dur matalàs,

en aquella paret de friccions ardentes.

El teu nom i el meu nom feroçment enllaçats

quan també s’enllaçaven les nostres cames, fosca

escaleta que evoque i que no diré on és,

encara que em torturen, encara que em degollen.

El teu nom i el meu nom, ardents, en un arrap

sobre els algeps suats de la paret aquella.

El teu nom i el meu nom arrapats amb les ungles,

arrapats en la bruta paret de l’escaleta,

amb una voluntat de viure, de perviure,

amb una agonitzant cal·ligrafia dura,

entre coses obscenes i coses delicades,

exclamacions brutals d’un sexe poderós,

notacions ingènues de quadern escolar,

notes sobre la marxa dels esdeveniments,

aquell luxe d’autògrafs autèntics i primaris.

El teu nom i el meu nom, més que escrits, arrapats,

aquell amor, l’amor, amor d’ungles i dents.

2 comentaris:

Duc Engrescador ha dit...

Un senyor poema. M'ha agradat molt.
Jo creia haver llegit alguna cosa d'aquest senyor, ja fa temps, i no en tenia un record massa destacat.
Pots comptar, pot ser que m'equivoqui de poeta o pot ser que el llegís posant el llibre de cap per avall...

Salut!

DUC ENGRESCADOR

Lluís ha dit...

Hola Toni, bona nit. Penso seguir marejant-te amb algun o altre poema d'aquest senyor. (Recordes aquell que recitava el malaguanyat Ovidi, que començava així:
"No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
..."?
És preciós!
Una abraçada.