LA LECTURA I ELS JOVES LECTORS (CONTINUACIÓ)

Tercer. El paper de l'escola.
Resulta evident que en els primers moments de l'aprenentatge de la lectura, l'escola té un paper importantíssim. He parlat abans de "dèria". Els resultats són bons, i són bons perquè hi ha un objectiu molt clar: que l'infant aprengui a llegir i a escriure. Per aconseguir això, s'hi esmercen quantitat de recursos, d'afanys i de preocupacions per part de les "senyoretes" (i algun "senyoret!")
Però quan sembla que l'objectiu s'ha acomplert (fixeu-vos que escric "sembla") els mestres baixem la guàrdia. La feina sembla que ja està feta, senyors! A partir de tercer, les lectures que es fan a classe són en la majoria d'ocasions, les del llibre. És cert que fem llegir els textos del llibre de Medi Social o de Medi Natural i que els ajudem a entendre'ls, i això està bé. Però... n'hi ha prou? Resposta clara: no.
En els darrers anys es parla molt d'una cosa anomenada "el gust per la lectura" i ens queixem que els nens no han agafat l'hàbit de la lectura, que els avorreix llegir, i que si els deixem agafar algun llibre de la biblioteca, tendeixen als còmics, o a obres molt gràfiques com ho és el de la banda de la Mà Negra.
Gust per la lectura? No pensaran alguns dels meus companys i companyes que això és una cosa que creix per generació espontània! No, senyors, no. Aquí és on el mestre ha de treballar de valent si vol arribar a resultats bons.
He vist en moltes escoles que es dedica una hora setmanal a llegir un llibre (o dos, o tres al llarg del curs). Lectura expressiva, en veu alta, per ajudar els alumnes a fer una bona entonació, a adquirir fluïdesa... Això molt bé. Però, i la història? Us imagineu una història explicada (o llegida) a talls de set dies? Jo, si deixo un llibre alguns dies sense llegir, perdo el fil argumental, m'oblido del nom dels personatges... I què coi penseu que els passa als nens quan han de llegir una història a trossets? No crec que aquesta sigui ni de bon tros la millor manera d'intentar que els nens aconsegueixin aficionar-se a llegir de manera autònoma.
Veig un problema greu a l'escola, pel que fa a la lectura: molts mestres no són lectors. O llegeixen poc. O no tenen temps de llegir. No ho sé. Ja sé que molts posareu el crit al cel (si sou mestres) i em direu que de cap de les maneres, que els mestres han llegit i llegeixen molt al llarg de la seva vida. Ho sento, companys i companyes, però la meva experiència em diu exactament el contrari. I us prego que no us prengueu com una cosa personal, o com un pecat, jo mateix tinc molts defectes, tant com a persona com a mestre. En tot cas, no deixo de fer una generalització. Ja ho sé que hi molts mestres enamorats de la lectura i que fan un esforç sobrehumà per transmetre als seus alumnes aquest amor als llibres.
Tinc molt clara una cosa, potser de les poques, poquíssimes coses que com a mestre tinc clares: Transmets allò que t'apassiona. I allò que t'és indiferent, o que no li dones gaire importància, et costa un munt transmetre-ho als altres (per no dir que molts cops és quasi impossible). El bon mestre és aquell que està enamorat d'una cosa que vol transmetre als seus deixebles. Ho pot fer de maneres diverses, però sempre l'alumne reconeixerà la llum de la passió en els ulls, en els gestos i en les paraules del seu mestre. I el seguirà.
(Ui,ui,ui, que començo a divagar!)
Un mestre que tingui passió per la lectura li serà molt més fàcil transmetre, ja no dic aquesta mateixa passió, però sí l'interès com a mínim cap als llibres. Un mestre-lector llegirà textos que sap que agradaran als seus alumnes, els explicarà contes, els proposarà de llegir els seus escrits en públic, els motivarà per fer plegats una obra de teatre, procurarà treure temps de sota les pedres per poder llegir una estona a classe cada dia, dinamitzarà la biblioteca d'aula i la d'escola, anirà a veure la bibliotecària del poble per, plegats, buscar alguna estratègia perquè els nens facin ús de la biblioteca pública, buscarà la manera de contactar amb algun escriptor perque vingui a parlar amb els seus alumnes del llibre que ells ja hauran llegit, presentarà als seus alumnes, si són ja quasi pre-adolescents, llibres que sap que per la seva temàtica els interessaran ja que els parlaran dels seus problemes.
Ja sé que per molta gent és un llibre conegut, però per si de cas algú (sigui mestre o no) vol profunditzar en el tema de la lectura i no el coneix, li aconsello un llibre veritablement fantàstic (i curtet):

Daniel Pennac: Com una novel·la. Editorial Empúries