Si volem escoltar-nos a nosaltres mateixos, haurem d’aprendre a controlar el soroll i el silenci.
Però per desgràcia, el soroll extern, es fa difícil de controlar, perquè no depèn de nosaltres. Només en som els usuaris, per dir-ho d’alguna manera, i sovint també els productors. (És com una roda que gira, gira, sense parar mai: parlo més alt, crido, perquè enmig de tant de xivarri em puguis escoltar).
Però sovint podem trobar petites illes on aquesta mena de brogit no hi té cabuda: a casa, en llocs determinats dintre de les grans ciutats, enmig d’un bosc, als afores d’un petit poble, a la platja (sempre que no sigui durant l’estiu!)...
El silenci interior, tampoc no és gens fàcil d’aconseguir. Els que fan meditació diuen que ho arriben a aconseguir. No sé si és veritat, perquè pel que sembla, això de deixar la ment completament en blanc, no és una feina fàcil. Arribar a aquests estats espirituals requereix al meu entendre una lluita constant i aferrissada amb els teus propis pensaments, amb el teu ego i amb la teva personalitat.
Sense arribar a aquests extrems, crec que sí que hauríem de plantejar-nos el fet d’intentar deixar la nostra ment que no vagi tant ofegada. Pensar és bo i necessari, el que passa és que molts de nosaltres (jo el primer!) a més de pensar, donem mil voltes a les coses i com uns cagadubtes empedreïts, no ens acabem de definir mai, no fem allò que surt del nostre pensament. I com que són decisions que queden en el nostre cap, penjades, i se n’acumulen de noves, amb la mala consciència de la nostra manca d’acció... es crea un garbuix de mil dimonis dins del nostre cap.
No pensar és difícil, però sempre podem distreure els pensaments. En part el que pretén la relaxació és això: descongestionar la ment, (i el cos alhora). Concentrar-se en una sola cosa, una música determinada, la visualització d’una imatge suggerida o d’una part del nostre cos, el moviment de la mà..., al mateix temps que dóna pau i tranquil·litat al cos i a l’esperit, allibera la nostra ment de tot l’excés de pensaments a què la sotmetem contínuament.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada