HIPOCRESIA

“Hermano, haz lo que yo digo, pero no hagas lo que yo hago”. Bona dita, aquesta. I hi ha un munt de gent que la practica. En primer lloc suposo que haureu pensat en aquells amb mentalitat reaccionària. Sí, evidentment, però crec que la hipocresia és un mal que s’extén a totes les capes i ideologies de la societat. No crec que només la gent “benpensant i benobrant” de tota la vida, a qui sembla que hem de veure com exemple a seguir, siguin els únics que ens donen gat per llebre; també els autoproclamats “lliberals”, “demòcrates” o altres galindaines, pateixen del mateix pecat.

Els exemples serien més llargs que un dia sense pa. L’últim exemple conegut el tenim en el cas de l’exregidor de Palma, considerat una persona recta, ben casat, amb fills (un perfecte model catòlic-cristià, vaja, d’aquells que monsenyor Rouco ens vol fer creure que són l’essència de la família cristina. Ai, senyor que em peto de riure!). Bé, doncs el bon home es veu que algunes nits es dedicava a fer el contrari d’allò que volia mostrar com exemple als altres, i a més no tenia cap inconvenient amb pagar amb diners públics. Evidentment que em sembla bé que si no fa mal a ningú, faci allò que la seva natura, inclinació, gust... li incitin a fer. Faltaria sinó. El que em toca els collons és que després ens vulguin donar lliçons als altres de com n’és la nostra vida de descarrilada i fora dels dogmes humans i divins.

I l’església? Farcida de casos de pederàstia, de seducció de senyores, de tot tipus de coses en l’àmbit sexual (inclòs l’incest). I això no és precisament una cosa que ve d’ara mateix, no. Portem segles amb aquesta història. I van els desgraciats de sempre a parlar-nos de pecat, de vicis contra natura, que hem de ser purs i casts, que no hem de tenir cap mena de relació sexual abans del matrimoni, que no hem de fer servir condons, que... Quins collons que tenen, valgui’m déu! Santa Hipocresia els il·lumini ben il·luminats...

I a nivell de governants, ja és un autèntic escàndol. La mentida continuada, els favoritismes, els interessos econòmics de tot tipus... emmerden la política a tots els nivells. I nosaltres encara ens empassem les seves llagrimetes de cocodril. “Defensarem la pau arreu on hi hagi conflictes”, ens diuen; el que no ens diuen és la quantitat d’armes que els governs “democràtics” venen als països on hi ha conflictes. Negoci, negoci i negoci: vet aquí el fons de tanta paraula buida, de tanta farsa, de tanta mentida.

“L’home no serà lliure fins que no aprengui a pensar per ell mateix. Mentre accepti que els seus governants i d’altres gurús professionals com els periodistes, pensin per ell, seguirà sent un esclau”.