Dilluns de Pasqua de Resurrecció. Dos quarts i mig de dotze de la nit. Final dels deu dies de vacances. Demà a tornar-hi. Sí, em sembla que tinc el síndrome del final de totes les vacances. I qui no el té? Bé, no dramatitzem, que no n’hi ha per tant.
Aquests dies han estat per mi molt estranys, tant des del punt de vista climatològic com del dels sentiments. Potser tot va lligat, vés a saber...
El temps ha estat d’una varietat quasi sorprenent: vent, núvols, poc sol, neu. En fi, no m’he mogut de casa (bé sí, el dissabte vam anar amb el Sembrador a
A partir de divendres he “gaudit” de la presència constant a casa de la meva mare. Em destarota, em descol·loca, em tensifica, em...No ho sé. Ja sé que és la meva mare, però viure amb ella... només jo sé el difícil que és. Alguns dels que que teniu pares grans sabeu a què m’estic referint. En fi... una prova més, difícil, molt difícil, però penso sortir-me’n.
No, francament no he estat gaire animat. He cuidat poc el blog, però encara que tenia molt més temps de l’habitual, es veu que el meu cap no estava per la feina. Així que els darrers dies m’he dedicat a veure pelis (magnífic invent, la muleta) i fer una mica de neteja a casa (no gaire, però).
A veure si l’estat d’ànim canvia una mica a partir de demà, amb el començament del tercer trimestre. (Ostres, encara he de fer els informes dels nens!) I a veure si pujo una mica el nivell del blog.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada