diumenge, 30 de març de 2008

INFORMES, INFORMES, INFORMES...

Espero que sabreu perdonar aquest lapsus. No és que us hagi oblidat, no. Resulta que el dilluns he d’entregar els informes del segon trimestre als meus alumnes i la veritat és que durant la setmana m’he vist absolutament incapaç de posar-me a la feina. Tenia molt clar que hauria de ficar-m’hi durant aquest cap de setmana, tant si feia calor com si feia fred. I això és el que estic fent des d’ahir.

Bé, sembla que la feina ja la tinc pràcticament enllestida. Al·leluia! És ben bé allò que els dic sempre als nens: “Feina feta, feina oblidada”. Ara ja no hauré de patir més. (Al·leluia, al·leluia!!!)

Demà baixaré amb el Sembrador a Vilamalla a casa de l’Encarna, el Miro i el Joel. Resulta que jo sóc peixos del 21 de febrer i l’Encarna també, però d’una setmana més tard, el 28. Així que ens juntem tots a casa seva per celebrar, amb una mica de retràs, això si, els nostres aniversaris respectius. De veritat que jo a aquestes alçades ja no sé si celebrar això dels anys. Un cada vegada es torna més prehistòric. Però bé, en tot cas sí que puc celebrar la guerra que encara penso donar (mentre la salut aguanti, clar. Toquem fusta!)

Avui aquí ha fet un dia de perfecta primavera (I jo fent informes!). Espero que demà segueixi el bon temps. A mi la primavera em dóna morbo. ¿Serà per allò que diuen, que “la primavera la sang altera”? Potser sí. I a partir de demà... a gaudir d’unes tardes més llargues. S’ha acabat allò de baixar i pujar de Figueres sempre de nit. Visca la llum.

Ja sé que aquesta entrada d’avui és molt tronada però nois, què voleu? Després de tants informes...

Bona nit.

2 comentaris:

Duc Engrescador ha dit...

Ahir a la nit, quan tornava del Palau de la Música,tot just a l'andana del metro, vaig canviar l'hora del meu rellotge i del del mòbil.
De veritat que no ho dic per fer el notes: em vaig sorprendre a mi mateix amb tota naturalitat i serenor, i de manera totalment impremeditada. Vaig agafar el rellotge i,en comptes d'avançar-lo una hora, el vaig retardar en la mateixa quantitat de temps; el mateix vaig fer amb el mòbil i, després, amb el despertador de casa.
Ara en el meu rellotge són prop de les quatre de la tarda(l'hora solar), és a dir les sis (hora oficial)
Què voleu que us digui,evidentment va ser un petit acte de rebelia però sense ressentiment. L'únic és que, en aquell moment, posats a moure les busques del meu rellotge, em va sembla totalment absurd anar contra natura.
Sé que vaig amb dues hores de diferència de l'hora oficial
i, què coi, ja m'hi acostumaré.
Em comprometo a notificar-vos aquí,al blog mateix, si decideixo
tirar-me enrera.
Tanmateix, em reservo el dret d'explicar-vos o no, si aquest canvi horari em provoca alguna situació (sigui divertida o ennutjosa) digna de ser contada, però, si s'esdevé, no tanco en absolut les portes a aquesta possibilitat.

Que vostès estiguin bonets!

DUC ENGRESCADOR

Lluís ha dit...

I que visquin els valents!!! Digues que sí noi, ja està bé de ser políticament correctes, socialment correctes, collonudament correctes. Una abraçada, Toni.