dilluns, 31 de març de 2008

CANVIS

No us heu trobat mai en un moment de la vida en què sembla que els passos que un dóna no tenen sentit? Que tot es torna monòton, que un dia ve darrere d’un altre dia, i així, anar fent? Suposo que aquesta sensació meva és la de molta gent –perdoneu la impertinència-.

Aquesta tarda estava pensant precisament en això. En aquests moments i per diferents motius que no vénen al cas, estic passant allò que alguns en diuen “una mala època”. No aconsegueixo fer res –potser amb la única excepció d’aquest blog- que realment m’ompli. Ni professionalment, ni socialment, ni familiarment, ni... sembla ben bé com si hagués trepitjat una merda de gos i no hi hagués manera de treure-la de la sabata.

És cert que moltes de les coses que ens passen –o que no ens passen i voldríem que ens passessin- en tenim nosaltres la culpa totalment i absoluta. Ens ofusquem en una cosa, i el nostre pensament només està per allò. I en lloc de mirar de trobar nous horitzons, ens rebolquem en allò que ens produeix neguit i malestar. I ja se sap que els pensaments són perillosos. Ja sabeu allò que ha confirmat molta gent: “ets allò que penses” i també: “les coses dolentes i les coses bones som nosaltres que les atraiem amb els nostres mals o bons pensaments”.

He reflexionat una mica sobre tot això, i com que hi ha realitats que tot i que en el fons depenen de nosaltres, però a primer cop d’ull ens donen la impressió que vénen de fora, he decidit canviar alguna cosa important que sí que depèn absolutament de la meva voluntat.

No és gens fàcil canviar plantejaments de molt de temps, així, en qüestió de minuts. M’he promès que hi pensaré. Tot i que em sembla molt que la decisió ja està presa. Cal canviar d’estratègia, si vull ser feliç. Perquè ser feliç també és trobar sentit a allò que fas.

Espero que dormiu com els angelets.

3 comentaris:

Joan ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Totoro ha dit...

Hola Ocellet, han passat molts dies! ahir em vaig copiar el blog i a casa m'ho he llegit i ara esgarrapo uns minuts per intentar fer cinc cèntims del tema, pq ja el tinc preparat.
Sensacions buides,rutina,anhel per alguna cosa queno entens i no saps on buscar, tristesa, sensació de pèrdua, d'ingravidesa... Sentir que dins teu s'ha buidat per complet i que estàs enmig del no-res. Impertinència?, no t'estiguis?.Potser ets més clar i sincer que ningú i no t'amagues darrere la màscara de la felicitat absurda i falsa. Pq sinó hi han tantes baixes per depressió?tants malalts de càncer?tant augment de casos d'ama?... No només és per l'excés de tenir-ho tot tan esterilitzat, sinó que crec que és pq hi ha algo, lgú que ens està cridant desde dins mb tanta força, però que no el sentim, no el sabem sentir i/o no sabem fer el canvi que s'ens demana.
Mala època?jo ja fa dos mesos i mig que hi sóc, uns dies millor , altres pitjor, ara estic en el punt del no-res. Au! no vull ajudar al mal temps, posaré un refrany que he trobat en un llibre que t'agradria( per les imatges...gats) "Si permaneces sentado, sin hacer nada, la primavera llega igual y la hierba crece sola". Proverbi Zen

Espero que vagi bé la reflexió.

Lluís ha dit...

Totoro, gràcies pels teus comentaris. Crec que de vegades ens mirem molt el melic i oblidem que hi ha molta gent que està pitjor que nosaltres. Però, en el fons penso que som meravellosament egoistes. Com que ho som de natura, no cal que ens en penedim. Som així i prou.
Hem baixat al pou i penso que amb temps i dificultats ens en sortirem. Vet aquí la nostra propera feina: sortir del pou. I encara hi ha gent que no sap quin sentit ha de donar a la seva vida... Tu i jo ja el sabem. Primera feina: sortir del pou i riure molt.
M'encanta escriure aquest blog. M'ajuda un colló. Em clarifico a mi mateix, em fa perdre la por, em dóna seguretat, em fa conèixer alguna gent encantadora.
Petons,bonica.
Per cert, el proverbi, per tenir-lo en compte en certs moments molt desquiciats. Molt útil.