Quan una persona que tot ella és cor ens deixa per seguir el seu Camí més enllà de la nostra dimensió, ens queda un sentiment de solitud, d’orfandat que en un primer moment no sabem com omplir.
Avui, el que durant vint-i-tres anys fou el Pare Abat de Montserrat, Cassià M. Just, ens ha deixat.
Ja he dit algun cop el que penso de l’Església, aquesta punyetera organització que es va muntar Saule de Tars per dominar cossos i ànimes. Per mi, que he viscut de molt a la vora el seu antihumà i anticristià missatge, sentir avui personatges tenebrosos com el fa pocs dies elegit president de la conferència episcopal espanyola em fa venir basques.
Però també és cert que al llarg dels segles l’Església, no sé si per error o per confirmar que l’excepció confirma la regla, ha produït (o en ella s’hi han integrat) certes persones amb una qualitat humana extraordinària, davant de les quals no puc fer altra cosa que tenir una sincera admiració. Francesc d’Asís, Teresa de Calcuta, i molts i molts altres que en nom de Déu han dedicat la seva vida al servei dels altres.
Cassià M. Just fou un d’aquests personatges. Podem no viure
No va tenir cap problema en enfrontar-se directament a la concepció absolutament castradora, ridícula, australopiteca i tercermundista que les altes autoritats del Vaticà han tingut i tenen envers el sexe en totes les seves formes (que no siguin les permeses dintre del matrimoni –entre un home i una dona, naturalment-) Bé, suposo que no cal que us informi de les collonades que diuen sobre tot allò que té a veure amb el sexe i la família.
El Pare Cassià M. Just seria l’antítesi a tota aquesta tropa que es delecta en fer manifestacions grotesques a Madrid, demanant que els “fidels” (quin nom més curiós!, Crec que per si sol ja diu moltes coses, oi?) no votin a partits que no combreguen amb la seva manera de pensar.
Més informació:http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=491207
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada