divendres, 7 de març de 2008

G. MOUSTAKI: LE FACTEUR

Gràcies pels comentaris. Sort que tots teniu sentit de l'humor. Jo estic si fa no fa igual, potser la tos s'ha afeblit una mica, però vaja... Ja porto quasi una setmana en aquesta situació i començo a estar-ne cansat.
Avui us penjaré una cosa light, que no em faci donar gaires voltes al cap i que us pugui agradar. Hi ha gent que li encanta penjar videos del youtube. Particularment prefereixo penjar música, o copiar-vos una bona cita d'un llibre. Manies de cadascú, ves!
Avui m'he decidit per una molt, molt antiga cançó, que quasi tots heu sentit algun cop, del Georges Moustaki (Es nota que m'agrada?). És molt bonica i tendra. Pels que no sapigueu francès, us n'he fet una traducció ràpida.

LE FACTEUR

Le jeune facteur est mort
il n´avait que dix-sept ans.
L´amour ne peut plus voyager

il a perdu son messager.

C´est lui que venait chaque jour
les bras chargés de tous mes mots d´amour
c´est lui qui portait dans ses mains
la fleur d´amour cueillie dans ton jardin.

Il est parti dans le ciel bleu
comme un oiseau enfin libre et heureux
et quand son âme l´a quitté
un rossignol quelque part a chanté.

Je t´aime autant que je t´aimais
mais je ne peux le dire désormais.
Il a emporté avec lui
les derniers mots que je t´avais écrits.

Il n´ira plus sur les chemins
fleuris de roses et de jasmins
qui mènent jusqu’à ta maison.

L´amour ne peut plus voyager
il a perdu son messager
et mon coeur est comme en prison.

Il est parti l´adolescent
qui t´apportait mes joies et mes tourments
l´hiver a tué le printemps
tout est fini pour nous deux maintenant.

EL CARTER

El jove carter ha mort
només tenia disset anys.
L’amor ja no pot viatjar més
Ha perdut el seu missatger.

Era ell qui venia cada dia
amb els braços plens de tots els meus mots d’amor
Era ell qui portava a les seves mans
la flor d’amor collida al teu jardí.

Ha marxat cap al cel blau
com un ocell, per fi lliure i feliç
I quan la seva ànima l’ha abandonat,
un rossinyol en algun racó ha cantat.

T’estimo tant com t’estimava
però des d’ara ja no podré dir-t’ho.
S’ha emportat amb ell
els últims mots que t’havia escrit.

No caminarà més pels camins
florits de roses i gessamins
que porten a casa teva.

L’amor ja no pot viatjar més.
Ha perdut el seu missatger
i el meu cor es troba com en una presó.

Ha marxat l’adolescent
que et lliurava les meves alegries i els meus turments.
L’hivern ha matat la primavera.
Tot ha acabat, ara, per a nosaltres dos.


boomp3.com

1 comentaris:

Joan ha dit...

Aquestes cançons que poses em fan recordar les professores de francès que havia tingut a BUP.

vinga, fins aviat.