dimarts, 16 d’octubre de 2007

ÍTACA (VERSIÓ COMPLETA)

ÍTACA

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixença.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, ambres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

KONSTANDINOS P, KAVAFIS, 1911
Traduït per CARLES RIBA

M'ha semblat avui molt oportú fer-vos arribar la versió completa d'aquest poema que va popularitzar Lluís Llach, però que per desgràcia, no recollia la totalitat de l'escrit, traint-ne una mica el sentit total i complet. És un dels poemes que a mi sempre m'han trasbalsat. Em fa plaer poder avui compartir-lo amb tots vosaltres i tant de bo que us arribi tan endintre com a mi.

2 comentaris:

remei ha dit...

molt maco, el meu viatge no es troba en el seu mijor punt peró puc encara aprecia el cami.
un peto

DeLiRiA ha dit...

ci pensavo ieri a questa poesia.
me ne avevi parlato tu tantissimi anni fa!!!

un bacione dalla tua
ZenZerina

http://purelust.splinder.com