dilluns, 29 d’octubre de 2007

HI HEM DE CREURE!!!

Comprovo que hi ha moments de tot. La nostra vida sembla ser una barreja de moments de tots colors. Hi ha moments de dubtes, d'alegries, de satisfaccions, de pors, de cabrejades (especialment quan llegim els diaris o se'ns acut mirar una mica els telenotícies). Fa dies, mesos, anys, que aquest conglomerat de colors en què s'ha convertit la meva vida sembla que cada cop es fa més espès. De vegades penso que l'única solució és la dels il·luminats, que es retiraven d'aquest món que, com jo, no comprenien i es refugiaven a la natura, allà dalt de la muntanya, vivint com els homes de la prehistòria. De vegades, fotent-me de mi mateix, ja ho dic "m'he buscat la retirada a Maçanet" Sí, clar, però això per molt cínic que pugui semblar, ja es veu que no deixa de ser una mala explicació d'una realitat. Maçanet m'encanta, però no deixa de ser un racó (molt bell) del món, amb totes les contradiccions que formen part de l'essència humana.
Ho dic sempre: no hem nascut per ser infeliços -el gran engany de totes les religions de merda i de tots els poderosos de merda- El Creador no ha tingut mai aquesta missió reservada per a nosaltres, sinó una de molt diferent: Viure feliçment el camí del coneixement. Per què no hem de ser feliços? Què necessitem per ser-ho? Només una cosa: creure'ns-ho de veritat. Així de fàcil (i així de difícil, clar)
Enceto aquest tema -crec que força interessant perquè tu, estimat amic hi diguis -hi escriguis- la teva. Au anima't. Espero els teus comentaris. Una abraçada.

3 comentaris:

El Sembrador ha dit...

Estimat ocell de vidre . Em plau llegir els teus mots plens de significat per a mi. Des de la meva perspectiva, entre cometes humanista , cada vegada més em trobo en mig d'aquest mon com un extraterrestre i no és que no hagi estat sempre així ,però quan un desperta a la raó es troba com un peix fora de l'aigua . Sempre hi son aquells poders fàctics que intenten mantenir en la més profunda foscor aquella part de la humanitat a la que jo carinyosament anomeno " carne de cañón" , i que orgullosament enarbolen ( no se com es diu en català ,sento tenir un vocabulari tan curtet )la bandera de l'estupidesa crònica i l'estandart de la més profunda intolerància en vers allò que els hi fa pensar i deixar-los en pilotes tal com va fer la serp del paradís a aquells badocs d'en Adam i l'Eva . Per molt que les abominables religions monoteistes apel.len al lliure albir , se'l passen pel folre dels c....... i ens volen fer combregar amb rodes de molí . Si nois , és terrible adonar-se'n que ens hem equivocat al néixer en aquest planeta , o potser no és això potser som uns privilegiats , i qui sap , potser algun dia parlarem amb Deu , perquè moltes vegades ( i d'això estic segur sembla que parlem sols , o si més no amb les parets . Sigues com el rossinyol que només canta pel damunt de la branca on està posat . Salut i força .

L'ocell de vidre ha dit...

Gràcies, Sembrador. M'encanta poder llegir les teves opinions. M'adreço des d'aquí a tots els que em llegeixen habitualment o esporàdicament perquè s'animin i diguin la seva, sobre aquest tema o el que vulguin. Sense vosaltres, amics i amigues, de vegades em dóna la impressió que estic escrivint coses que no llegeix ningú (encara que sé que això no és cert) Si teniu algun problema per penjar els vostres missatges, m'ho dieu i jo us ho explico ben explicat. D'acord?
Va, animeu-vos, que vull llegir-vos, no sigueu així, va...!!!

remei ha dit...

hola lluis un patonazo
encara que no tinc gaire temps et vaig seguint i m'agrada molt, ja m'agradaria participar més però am prou feina, trobo una estoneta per estar al día.
ja saps que comparteixo moltes de les teves reflexions, encara que no crec que jo les expreses tan be com tu, i el teu refugi no el tens a Maçanet el tens molt mes a prop de tu... ja fa temps que estiguis on estiguis portes el teu refugi amb tu, això alguns encara no ho hem acondeguit.
una abraçada remei