A casa meva el televisor serveix generalment per fer bonic i per veure les pelis que puc baixar via Emule. de tant en tant també s'hi pot veure algun documental (viatges, natura, ciència...) i dibuixos dels surrealistes (coses del Sembrador). De tant en tant, i només de tant en tant, i si coincideix amb les hores de preparació dels àpats també pot ser que pugueu veure algun telenotícies, dels que fan a can tv3.
Avui, mentre em preparava el sopar m'he decidit per veure el tn. Jeje, hauríeu d'haver vist i escoltat els constants renecs i malediccions que aquest servidor anava dirigint a tots els grandiosos salvadors de la pàtria: han sortit en Montilla, l'Hereu, en Zaplana el bon vivant, i en general els de sempre. Us ben asseguro que veure els tn és una autèntica teràpia per a mi, com ho és el riure. Cada cop que surt un de diferent, jo vinga acollonir-lo i dir-li tots els malnoms haguts i per haver.
Bé, si surten els del pepé (i en especial aquell de l'opus), llavors amics meus, ho sento, però l'única teràpia possible és tancar definitivament el televisor, no fos cas que m'haguessin de portar a Figueres a urgències amb un còlic estomacal.
Sé que em direu que això només tinc pebrots de dir-ho a casa. Potser sí, però m'és ben bé igual perquè com a teràpia funciona molt bé. Si sabéssiu com de bé em queda el cos després d'haver-li dit quatre mots carinyosíssims als "sublims", "simpàtics", "democràtics", etcètera, etcètera, jutges de l'audiència fran..., espanyola (en què devia estar pensant?)
Tots aquests directors de vides, d'opinions, de com hem de...., pastors del gran ramat de xais sense opinió, han aconseguit una gran cosa: fer-me un ciutadà que els envia a tots a pren... (bé, deixem les escatologies per a altres moments.)
I per acabar, us recordo allò del malaguanyat maig francès: DEMANEU L'IMPOSSIBLE!
Salut, pau, felicitat, diners i si toca, també una bona cardada!!
Avui, mentre em preparava el sopar m'he decidit per veure el tn. Jeje, hauríeu d'haver vist i escoltat els constants renecs i malediccions que aquest servidor anava dirigint a tots els grandiosos salvadors de la pàtria: han sortit en Montilla, l'Hereu, en Zaplana el bon vivant, i en general els de sempre. Us ben asseguro que veure els tn és una autèntica teràpia per a mi, com ho és el riure. Cada cop que surt un de diferent, jo vinga acollonir-lo i dir-li tots els malnoms haguts i per haver.
Bé, si surten els del pepé (i en especial aquell de l'opus), llavors amics meus, ho sento, però l'única teràpia possible és tancar definitivament el televisor, no fos cas que m'haguessin de portar a Figueres a urgències amb un còlic estomacal.
Sé que em direu que això només tinc pebrots de dir-ho a casa. Potser sí, però m'és ben bé igual perquè com a teràpia funciona molt bé. Si sabéssiu com de bé em queda el cos després d'haver-li dit quatre mots carinyosíssims als "sublims", "simpàtics", "democràtics", etcètera, etcètera, jutges de l'audiència fran..., espanyola (en què devia estar pensant?)
Tots aquests directors de vides, d'opinions, de com hem de...., pastors del gran ramat de xais sense opinió, han aconseguit una gran cosa: fer-me un ciutadà que els envia a tots a pren... (bé, deixem les escatologies per a altres moments.)
I per acabar, us recordo allò del malaguanyat maig francès: DEMANEU L'IMPOSSIBLE!
Salut, pau, felicitat, diners i si toca, també una bona cardada!!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada