divendres, 12 d’octubre de 2007

LA TENDRESA DINS L'OBLIT

La tendresa, absent tantes voltes...
Què n'hem fet del bell patrimoni? Perduts enmig de discussions estèrils, alimentant odis i rancúnies, pors i silencis, hem deixat que la nostra Amiga ens abandonés i, trista i callada, anés a cercar refugi al fons del llac. Ja ni tan sols recordem el seu nom i, molt menys encara, el lloc on es troba.
I ens sentim sols i perduts, infeliços, tot i que encara no ho volem veure; tampoc no ho volem acceptar. On anem? On som? Quin camí estem fent?
Cal baixar pel vell camí i seure durant uns minuts a l'ombra del gran desmai que es dreça a la riba, treure's la roba, tan plena de pols i de brutícia, i capbussar-nos de cop en les fredes aigües. Allà, al fons de tot, reviurem la nostra innocència.