Camines, germà...
Camines endut per la teva fal·lera turmentadora,
camines descalç pels vells camins de l'oblit.
Camines, germà...
Camines endut per antics somnis d'infantesa,
camines carregat de les pors, dels dubtes
que has anat recollint pel camí.
Camines, germà...
Camines farcit d'il·lusions ja foses,
camines i camines. Però ha arribat un punt
en què ja has oblidat perquè camines.
Per què camines germà?
Potser aquest és el teu destí?
Caminar sense record?
Avançar cap al no-res?
Germà, jo t'estimo
Però no vull seguir les teves petjades.
Germà, vull seguir el meu camí
de vegades aspre, de vegades planer
Però sempre camí de somni i de troballa.
Camines, germà...
Adéu, germà...
Que els teus somnis, ara perduts, trencats,
tornin algun dia i puguis acabar en pau el teu camí.
Camines endut per la teva fal·lera turmentadora,
camines descalç pels vells camins de l'oblit.
Camines, germà...
Camines endut per antics somnis d'infantesa,
camines carregat de les pors, dels dubtes
que has anat recollint pel camí.
Camines, germà...
Camines farcit d'il·lusions ja foses,
camines i camines. Però ha arribat un punt
en què ja has oblidat perquè camines.
Per què camines germà?
Potser aquest és el teu destí?
Caminar sense record?
Avançar cap al no-res?
Germà, jo t'estimo
Però no vull seguir les teves petjades.
Germà, vull seguir el meu camí
de vegades aspre, de vegades planer
Però sempre camí de somni i de troballa.
Camines, germà...
Adéu, germà...
Que els teus somnis, ara perduts, trencats,
tornin algun dia i puguis acabar en pau el teu camí.
1 comentaris:
Saludos le sean dados, Don Caballero Lluis.
He dado en dirigirle unas líneas de rápida escritura en hallandome hastiado de rutinaria edición de los así llamados programas informáticos, demoníacos textos inextricables que dirigen el comportamiento de estas máquinas del averno.
Sin novedad en esta tierra-mar del Maresme , aunque en estas tesituras difícil de decir es si tal noticia es festiva o de mal agüero. El Astro Rey há tiempo que ocultó su luminoso rostro y no hemos vuelto a verle el peinado, siendo así que también descarga sobre nosotros frecuente agua del cielo, de esas que en nuestra infancia nos decíanse lágrimas de los ángeles, más que entre nosotros afirmábamos que no eran precísamente lágrimas de lo que dichos querubines alados se aliviaban sobre nuestras cabezas. Tiempos añorados antaño perdidos.
Me elegro k hayaste decidido a escribir, el k haya sido el 12 de octbre es buena cosa, todos los "Marianos te lo deseamos de corazón"
Espero k tengas más continuidad k nuestro dragón.
Un besazo mu fuerte del delfin II. Suerte y felicidades.
Publica un comentari a l'entrada