dijous, 16 d’octubre del 2008

CAMINS DE LLUNA


Avui us vull transcriure un fragment de Nocturno, de D. Koontz (Ed. Grijalbo, 1998)

Realment és una sàvia estratègia per viure? Insistir que la majoria de les coses de la vida no s'han de prendre seriosament. Contemplar tot això com una broma còsmica. Tenir només quatre principis: u, fer al altres el mínim mal possible; dos, estar disponible sempre per als teus amics; tres, ser responsable de tu mateix i no demanar res als altres; quatre, apuntar-se a totes les diversions que es pugui. No et refiïs de les opinions de ningú, només de les del més propers a tu. Oblida't de deixar la teva petjada en el món. Oblida les grans qüestions de la teva època; en comptes d'això, millora la digestió. No visquis en el passat. No et preocupis del futur. Viu en el present. Confia en la finalitat de la teva existència i deixa que el seu significat vingui cap a tu en comptes d'esforçar-te en descobrir-lo. Quan la vida et fa caure amb un cop de puny, encongeix-te, però fes-ho amb un somriure. Enganxa l'onada, tio. D'aquesta manera viu en Bobby, i és la persona més feliç i equilibrada que he conegut.

Ho practiquem?

4 comentaris:

Duc Engrescador ha dit...

Quan has dit que és la propera costellada a Maçanet?

Records!

DUC ENGRESCADOR

Bardo i l'Estel del Matí ha dit...

Bon dia Ocellet.
Li he usurpat la identitat a algú... no m'ho tindrà en compte, segur.
M'agrada aquesta filosofia, l'hauriem de posar en pràctica TOTHOM i si no ho fan.. ells s'ho perden.

Si tingués més cara que esquena... et diria que un finde qualsevol, que podria ser aquest pujem a Maçanet,jo les costellades... però dic SÍ a un cap de setmana tranquil, amb passejades en silenci,bon dinar, suculents moniatos i sense bolets, que hi farem!.
Però no tinc pas tanta cara, o sigui que n'agafaré apunts i els posaré en pràctica desde aquí baix, a la plana.

Una Abraçada

l'Estel del Matí

Lluís ha dit...

I jo que sóc mig vegetarià...
Bé Toni, malgrat això, si et ve de gust fer una bona costellada amb all-i-oli, per mi que no quedi. Quan tu vulguis, la fem i apa... que ja saps allò que diuen "Para dos días que me quedan en el convento..."

Lluís ha dit...

Ai, Estel del matí, i com els anyoro... els bolets.
Però ja saps que mai no plou a gust de tothom. I dels bolets menys encara.
I a més aquest cony de vent...!