dilluns, 13 d’octubre de 2008

VIVIM, SOM, BUSQUEM...

I de tot plegat, amos d'un destí incert,
en fem una comèdia -si podem-
i la majoria de voltes una tragèdia.

Volem sempre anar més enllà
per camins que sabem que no són els que toquen,
però no sabem escoltar els avisos
i tanquem, com els nens, els ulls
a tot allò que no volem o no comprenem.

Plorem, sí que plorem, i de quina manera!
maleint els set cels que ens portaren
la lenta agonia de l'anar morint.
Sempre hem vist l'enemic enllà
de les nostres portes, quan és amb nosaltres
que ve tothora, dient-nos
paraules entenedores a cau d'orella.

Donem voltes i voltes a totes les coses,
buscant sortides o potser entrades i tot
però en el fons la solució només
la trobarem en el silenci.