dilluns, 27 d’octubre de 2008

RECORD DE LA MARIA-MERCÈ


Entre el novembre de 1976 i el juny de 1978 vaig treballar a Sant Boi fent de “mestre de català” a l’escola Marianao. Es tractava de donar dues hores de Llengua Catalana a tots els cursos de l’EGB dintre d’horari escolar. Érem contractats per Omnium Cultural, però qui de veritat pagava els diners eren els Ajuntaments. Recordo l’etapa final d’aquest període, en què ens passàvem mesos sense cobrar perquè els ajuntaments deien no tenir diners i no saber d’on treure’ls. Els mestres de Català de les escoles públiques de Sant Boi de Llobregat estàvem coordinats primer per en Ramon Pinyol, de “Llibres del Mall” i més tard, per la seva ex-xicota, la titular de Llengua Catalana de l’Institut, llicenciada en Filologia Clàsica, la Maria-Mercè Marçal.
Amb la Maria-Mercè ens vam trobar sovint, sobretot per resoldre els problemes que se’ns plantejaven en aquell moment històric en què moltes escoles estaven plenes de mestres d’ideologia molt i molt dretana, i, no cal dir-ho, absolutament anticatalana.
El temps va fer que ens anéssim veient de tant en tant. Coneixia, evidentment, els seus poemes. Me n’agradava el ritme i la musicalitat, tot i que de vegades els trobava –no tots- de difícil comprensió. Però, quina bellesa! Quin jugar amb les paraules!
Ja sabeu que fa alguns anys que aquesta excel•lent dona, poetessa i mare ens va deixar.
Avui, si em permeteu, voldria fer-vos arribar un dels seus poemes més divertits. Fa referència al rol de les dones, que ja sabeu que és un dels seus temes preferits.
Doncs va, aquí el teniu. Gaudiu-lo.

Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

N’hi ha un altre que té molta relació amb aquest. També us el poso, va.

Vuit de març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina,
el sabó i el blauet,
els pots i les cossoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cossoles,
el blauet i el sabó
i la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.