diumenge, 12 d’octubre de 2008

12 D'OCTUBRE: PRIMER ANIVERSARI.

La Cinta m'ha enviat aquest matí un e-mail per felicitar el primer any de l'Ocellet. Gràcies.
Tot un any.
Sota l'aparent facilitat, us asseguro que no ha estat fàcil.
Escriure per als altres no és altra cosa que escriure per a un mateix.
Posar en ordre els propis pensaments.
Això representa un excel·lent exercici.
Superar la pròpia tendència a la ganduleria.
Constatar que moltes vegades et mous enmig de les contradiccions.
Però també veus clar que ets una persona, i que com a tal, és normal que sigui així.
Els altres t'animen a escriure, però ells no s'apliquen les seves lliçons. (Oi, Jaume?)
En fi...

Avui us vull transcriure el poema ESTIU, de Miquel Martí i Pol. Que l'assaboriu.

Ara és el temps d'estimar pels camins,
a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora
i a l'ombra dels vells arbres,
a les fonts mig perdudes
allí on el bosc és més íntim.

Ara és el temps de seure pels carrers
a parlar de futbol i de dones,
havent sopat,
formant grup a l'escassa voravia
i veure com les noies
travessen el carrer abans d'arribar
i passen i s'allunyen
una mica porugues.

Ara és el temps dels fusters i dels paletes,
temps de cantar tot treballant
a ple sol,
oblidant el risc de les bastides,
oblidant l'esforç
i la monotonia de la feina i del viure.

Ara és el temps de passejar amb les nenes
i la senyora que porta guants blancs
per amagar els estralls del lleixiu,
a la tarda del diumenge,
per l'ampla carretera vorejada de plàtans
dient-se adéu-siau a tothom
amb un gran gest del cap
i envejant la muller dels que passen.

Ara és el temps de les dones que cusen
a la penombra de les entrades
i s'adormen sovint damunt la feina,
i és el temps dels homes que fan la sesta
al racó més fosc de la casa
a les tardes de sol,
quan als carrers hi ha un silenci feixuc
i fa una calor despòtica.

Ara és l'estiu:
l'estiu massís i una mica absurd
però intensament bell
i que arriba sobtadament
una nit qualsevol de principi de juny
i que se'n va, també sobtadament,
una nit qualsevol de finals de setembre.


COM L'ENYORO, EL MEU ESTIU,
ARA QUE CAMINEM CAP AL FRED, ELVENT I LA FOSCA!

2 comentaris:

Duc Engrescador ha dit...

Felicitats, Lluís, per aquest primer any de blog. L'he trobat a faltar en aquest temps d'estiu.
Ara també és estiu si volem, ara i per sempre...

Una abraçada!

DUC ENGRESCADOR

Bardo i l'Estel del Matí ha dit...

Bon Dia Ocellet!!
Ai, aquest estiu tan estimat!!!. l'Estel és molt de l'estiuet, el sol, la calor, la platja , els vespres... però aquest any estic desitjant amb moltes ganes que arribi el fred, la veritat.
Es fa insoportable treballar amb la xafogor que fa. Clar, aquí la muntanya esteu millor, però aquest estiu ja s'allarga massa, vaja com l'any passat.

Tens raó quan dius que escriure al blog és esciure per un mateix. Mira és com fer dissabte a casa, ja m'entens. Obres portes i finestres, perque entri la llum i surti l'aire viciat. treus trastos vells i en poses de nous. El blog és fer dissabte per mi i tú m'hi has ajudat molt. Jo escriure al blog?i què haig de dir? ja em llegiran?... doncs SÍ, al final sóc jo la que el faig servir i vaja, poc a poc surten les coses i si no em llegeix ningú... a mi m'agrada, li estic agafant gustet pq cada vegada m'ensurto més.

Vinga, tot un any ja té el petitó. Seguiré de ben aprop com creix.

Felicitats
l'Estel del Matí