dilluns, 17 de desembre del 2007

GORG


Avui toca parlar-vos una mica del meu gos, el Gorg. Vagi per davant que no puc dir que tingui un gos intel·ligent, més aviat tot el contrari: per exemple, si el porto lligat amb una corretja i ens trobem un pal de telèfon o similar, i ell entra per un costat del pal i jo per l'altre, ens hi podem passar el dia si he d'esperar que ell comprengui que ha de retrocedir un pèl i venir pel costat del pal on sóc jo. No, decididament, no és intel·ligent. Però és molt bona persona. (Ja sé que us exclamareu que el tracti de persona, però recordeu la peli Derzu Uzala d'Akira Kurosawa en què el vell protagonista deixava menjar al bosc per a les persones que hi vivien. Es referia als animals, clar). És una barreja de pastor alemany amb no sé què, i el tinc des que tenia uns quatre mesos. Ara ja té aproximadament uns deu anys, i ha estat sempre un excel·lent company i amic en les nostres sortides pels boscos de Maçanet. M'hagués agradat que, com en Rovelló, el gos protagonista de la novel·la d'en Vallverdú, hagués après a caçar bolets. Però, ca! En tot cas els trepitja, amb la consegüent enrabiada d'un servidor. Sempre s'ha mostrat amable amb la gent, amable i "carinyós". Té autèntica passió per perseguir tot allò que es mou: gats, gallines, conills, aus... Això sí, mai els ha fet cap mal. Ho fa perquè té ganes de jugar. Encara avui, amb una dècada a l'esquena, es comporta com un cadell. L'únic problema que tinc amb ell és que no es deixa fer absolutament res a ca la veterinària. Fa poc, segurament de gratar-se, se li va fer un dipòsit de sang a l'orella, a dins. Vam haver de deixar-lo com estava, per sort no era res perillós, però li ha quedat l'orella caiguda. Llàstima! M'oblidava d'un altre problema: té fal·lera per perseguir els cotxes que fan olor de gos. I això és perillós per a ell; de fet, recentment ja va tenir un dolorós ensurt practicant aquest esport. Ja procuro que quan hem de passar per alguna carretera o algun lloc on hi hagin cotxes dur-lo lligat. Avui, Gorg, aquesta entrada va per tu. Te la mereixes. T'estimo, bonic!

1 comentaris:

Duc Engrescador ha dit...

M'ha agradat força la teva descripció d'en Gorg. Pel poc que el conec és realment com tu l' expliques.
M'agrada la teva forma d'explicar les coses: sense artificis, de manera planera, sense que res hi sobri o hi manqui, mantenint en tot moment la tensió del text.Sembla fàcil escriure així però saps perfectament que no n´és.
Felicitats i gràcies per fer-me'n partícep mitjançant el teu blog.
De tot això, en fas el cas que en creguis convenient però no, no pateixis, no vaig just de calés!!!

Records!

DUC ENGRESCADOR