Avui, una petita anècdota.
El divendres, després del genial dinar que vam fer els/les mestres de la ZER Les Salines a Darnius, vaig baixar a Figueres a recollir la meva mare. Com que hi arribava molt d'hora, vaig decidir anar a una botiga de coses importades de baix preu que hi ha davant mateix de la comissaria dels mossos d'esquadra. Hi vaig fer temps i vaig comprar un parell de coses que necessitava. Quan vaig veure que ja començava a ser l'hora de marxar, vaig passar per caixa i vaig sortir a l'exterior. Collons, com plovia! I tenia el cotxe aparcat a l'altre extrem del pàrquing! Mentre esperava una mica a veure si la pluja moderava una mica la seva intensitat va sortir una parella d'uns quaranta anys amb el seu fill, que devia tenir-ne uns set o vuit. Naturalment que en veure la pluja van parar en sec. La mare es va adreçar al nen: "Lo ves? Ya te decía yo que tenías que entrar con la chaqueta. Y ahora, qué?" El pare va trobar de seguida la solució: "Sabeu què? Aniré a buscar el cotxe i el portaré fins aquí. Així no us mullareu". L'increïble de la qüestió és que va resultar que el cotxe era ben bé al davant de nosaltres, a uns cinc metres. El senyor es va ficar dins del cotxe, va engegar-lo, va fer una petita maniobra, i el va portar davant dels peus de la seva dona i del seu fill. Podeu treure'n conclusions.
El divendres, després del genial dinar que vam fer els/les mestres de la ZER Les Salines a Darnius, vaig baixar a Figueres a recollir la meva mare. Com que hi arribava molt d'hora, vaig decidir anar a una botiga de coses importades de baix preu que hi ha davant mateix de la comissaria dels mossos d'esquadra. Hi vaig fer temps i vaig comprar un parell de coses que necessitava. Quan vaig veure que ja començava a ser l'hora de marxar, vaig passar per caixa i vaig sortir a l'exterior. Collons, com plovia! I tenia el cotxe aparcat a l'altre extrem del pàrquing! Mentre esperava una mica a veure si la pluja moderava una mica la seva intensitat va sortir una parella d'uns quaranta anys amb el seu fill, que devia tenir-ne uns set o vuit. Naturalment que en veure la pluja van parar en sec. La mare es va adreçar al nen: "Lo ves? Ya te decía yo que tenías que entrar con la chaqueta. Y ahora, qué?" El pare va trobar de seguida la solució: "Sabeu què? Aniré a buscar el cotxe i el portaré fins aquí. Així no us mullareu". L'increïble de la qüestió és que va resultar que el cotxe era ben bé al davant de nosaltres, a uns cinc metres. El senyor es va ficar dins del cotxe, va engegar-lo, va fer una petita maniobra, i el va portar davant dels peus de la seva dona i del seu fill. Podeu treure'n conclusions.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada