Avui, algun dels amics que habitualment m'omple el correu d'arxius adjunts de tota mena, m'ha enviat un powerpoint sobre el patiment del toros en la "Fiesta(?) Nacional(?)" Fa algun temps que ja l'havia vist, perquè ja sabeu que els enviaments que es fan via e-mail, acostumen a ser cíclics.
El reportatge en qüestió és curt i ben elaborat; respon a allò que pretén: mostrar la ignomínia que alguns éssers humans practiquen sobre aquests animals i conscienciar les persones de bon cor que no participin de cap manera en la continuïtat de pràctiques tan... sàdiques? Crec que la paraula es queda molt curta per definir aquest tipus de gentussa.
Ara em vénen al cap aquelles imatges d'uns pobres gossos penjats d'una forca pels seus "humans" propietaris. Sembla que en certes zones d'Espanya hi ha el costum de sacrificar els gossos d'aquesta manera quan per la seva edat o per alguna malaltia o problema ja no són útils per a la cacera. També recordo aquells gossos d'una gossera que els van trobar amb les extremitats amputades.
Pregunto: Qui fa això, ¿pot ser un bon pare, un marit respectuós amb la seva companya, un ésser humà atent als problemes dels altres...?
Crec que un monstre d'aquestes característiques és el ser potencialment més perillós que hi ha al nostre Planeta. I crec també que la nostra desgràcia és que n'hi ha arreu i en gran nombre.
El reportatge en qüestió és curt i ben elaborat; respon a allò que pretén: mostrar la ignomínia que alguns éssers humans practiquen sobre aquests animals i conscienciar les persones de bon cor que no participin de cap manera en la continuïtat de pràctiques tan... sàdiques? Crec que la paraula es queda molt curta per definir aquest tipus de gentussa.
Ara em vénen al cap aquelles imatges d'uns pobres gossos penjats d'una forca pels seus "humans" propietaris. Sembla que en certes zones d'Espanya hi ha el costum de sacrificar els gossos d'aquesta manera quan per la seva edat o per alguna malaltia o problema ja no són útils per a la cacera. També recordo aquells gossos d'una gossera que els van trobar amb les extremitats amputades.
Pregunto: Qui fa això, ¿pot ser un bon pare, un marit respectuós amb la seva companya, un ésser humà atent als problemes dels altres...?
Crec que un monstre d'aquestes característiques és el ser potencialment més perillós que hi ha al nostre Planeta. I crec també que la nostra desgràcia és que n'hi ha arreu i en gran nombre.
NO, NOSALTRES NO SOM D'AQUEST MÓN. (NI GANES, GERMÀ!)
2 comentaris:
Hola Ocell de Vidre, per fi t'he trobat!!
M'agrada molt el teu blog. És tan tendre com tu!.
Potser també m'agrada pq trobo a faltar el sentir parlar o expressar-se a algú com ho fas tú.
I m'agraden les fotos dels petits de la casa, de les vostres muntanyes...
T'ha quedat molt bé el blog!. Un altre dia el remenaré més, ja que ara vindrà el pare de les criatures( avui faig de cangur dels meus nens)i jo faré camí cap a casa.
Si no fós pq encara no tenim internet et visitaria més sovint i no serà fins gener.
Dels TOROS i la FIESTA NACIONAL, no et faré cap comentari . He vist imatges molt dures de gossos maltractats...i et dic que: "sóc extraterrestre" com tú.
Ep! ara que veig el dia que fa i penso en les teves fotos. m'en faries una desde Macanet quan surt el sol.... ara que estas de vacances.
Un peto desde Figueres. Totoro
Gràcies, bonica, pel teu comentari. Sempre tan meravellosa. Segueix així.
Pensaré en la demanda que m'has fet: et faré la foto, però no sé quan podrà ser.
Molts petons.
Publica un comentari a l'entrada