DISSABTE.

Us haureu adonat, amics, que he estat remenant bastant en el meu blog i que he fet una sèrie de canvis substancials. De moment m'agrada com està quedant la cosa. La quantitat de coses que es poden fer sembla ser immensa, però jo sóc un principiant per aquestes coses i m'he de conformar en anar introduint petits canvis després d'haver buscat de les persones que com la Yolanda o la Rosa per exemple, en saben un munt. A tota aquesta gent de la que vaig aprenent, amb el més humil dels respectes, els vull donar des d'aquí públicament les gràcies.

Avui és dissabte. Sembla que el poder de veritat, el de la gent del carrer, ha decidit dir que tenim dret a decidir. Des de sempre s'ha dit que els drets s'han de conquerir. M'alegro que avui la gent hagi sortit al carrer per mostrar el seu cabreig (no m'he pogut desplaçar a Barcelona, tot i que m'hagués agradat; m'adhereixo virtualment a la mani), m'alegro que certs polítics estiguin molt nerviosos; de fet, m'alegro que tots els polítics estiguin molt nerviosos. Crec que la societat civil té encara moltes coses a dir. Però compte! El poder polític (i el judicial, i el catòlic i tots els poders establerts) ens voldran ensarronar com sempre. Si tenim tots ben clar quina mena de persones són aquestes que volen decidir les nostres vides, els nostres destins, el nostre propi pensament, i realment volem ser lliures ("Vola, vola, ocellet") cal continuar el nostre camí cap a la llibertat, però caldrà anar per camins diferents dels que hem anat trepitjant fins ara.

Jo, que no sóc demòcrata ni de broma (si ells ho són, és evident que jo sóc a anys llum de la seva "democràcia"), espero un futur millor, on el govern estigui format per savis honestos, no per mentiders interessats.

Sort que us tinc a vosaltres!

Visca la felicitat i les ganes de volar!